Quan el Març de 2015, abans de les darreres eleccions municipals, vaig escriure la primera part de la reflexió amb aquest títol, l’anterior govern municipal ja havia acumulat una pila de decisions que suposaven molts milions d’euros de despesa per les arques municipals.
Es van fer les eleccions i tot i la gran davallada de vots, aquest sistema electoral permet que amb un petit percentatge de vots s’obtinguin els regidors necessaris per seguir remenant les cireres i si a això hi afegim la poca gràcia de l’oposició per fer front comú, més atents als interessos partidistes que a fer una bona gestió per al poble, ens trobem que les decisions inapropiades amb el seu cost econòmic per als molletans continua.
Ara ens surt el tema de l’adjudicació dels terrenys que actualment ocupa el Decathlon, un altre tema mal gestionat, sense entrar en temes més escabrosos i admeten parcialment les explicacions dels responsables de l’Ajuntament de Mollet sobre la prioritat de la creació de llocs de treball per sobre del preu. Que no té serveis jurídics d’assessorament?, o és que no els hi fan cas.
És tan fàcil com exigir a l’altre oferent (que donava 2,3 milions d’euros més) un compromís ferm i per escrit que aquells terrenys eren per construir-hi un equipament comercial que propiciés la creació de llocs de treball, i si no era així que renunciés a qualsevol reclamació posterior si l’Ajuntament es decidia per una altra opció.
Algú creu que els deutes de les societats municipals Promosol, ara Mollet Impulsa, no hauran de ser assumides finalment per l’Ajuntament? Jo, com no pot ser de cap altra manera, admeto una decisió errònia, tots ens equivoquem. El que ja sembla estrany són tantes errades contínues amb un perjudici econòmic milionari per als molletans. Si es tractes d’una empresa privada ja haguessin fet fora al gerent i a tot l’equip directiu.
I és que el tema del Decathlon és un més a afegir a la llista; el preu d’expropiació dels terrenys de la Vinyota que ha comportat un cost addicional de 14 milions; el tema del local d’Al-Huda encara per resoldre i que ja veurem quin cost acabarà comportant la seva resolució; del tema dels pàrquings de la Plaça Joan Miró i del Pla de les Pruneres m’agradaria veure la seva rendibilitat, doncs amb els baixos preus de lloguer i el nivell d’ocupació no crec que cobreixin els costos d’amortització i manteniment.
El tema de la rotonda del Decathlon és un altre tema que ja fa massa temps que s’arrossega amb canvis de criteri però sense una solució definitiva; així com els canvis de criteri que han comportat la instal·lació i posterior “desinstal·lació” de pilones a l’ampliació de la zona peatonal del centre, amb el cost que això comporta.
No es tracta de ser socialista, comunista o liberal per ser bon alcalde o dolent, es tracta de gestionar bé els recursos dels quals es disposa i no malbaratar els diners públics que són de tots.
Com deia Woody Allen, polític és aquell que de cada solució en fa un problema, i jo afegeixo que hi ha polítics que a sobre en fan un mèrit d’arreglar els problemes que han creat.
