El dilluns 8 de maig em van intervenir del maluc esquerre, després d’haver estat operat del maluc dret fa 8 mesos per un traumatòleg de l’Hospital Clínic, gràcies a un conveni amb l’Hospital de Mollet. Tot per un accident laboral l’abril de 2019, i posterior diagnòstic erroni i manca de professionalitat de la mútua laboral Egarsat, on em vaig malmetre també 3 vèrtebres lumbars i una hèrnia discal. A més, arran de tot plegat, al cap de 18 mesos se’m va generar una hèrnia inguinal de 6 cm, que em van operar el mes de novembre de 2022.
Per sort, la intervenció va anar bé i, en traslladar-me a planta, una fisioterapeuta em va fer caminar en compliment del protocol per enviar-me a casa al tercer dia. Tot i que és bo que et facin moure al més aviat possible, jo visc sol i necessito ajuda, per això demano poder estar més temps ingressat. Després de parlar amb el cap de traumatologia, em donen 24 hores més perquè necessiten el llit per a altres pacients. Del tot insuficient.
L’experiència del primer maluc em permet recordar que després de l’alta hospitalària et deriven a una empresa externa per fer la rehabilitació a domicili. Amb sort, després d’insistir, tens atenció al cap de 15 dies: 3 sessions de 25 minuts durant 4 setmanes. Aquesta vegada, potser truco dient que soc un particular i que m’enviïn la factura, i la reenviaré al director de la Fundació Sanitària Mollet (FSM), que amb els 132.000 euros de sou ja me la podrà pagar. El director de la mateixa fundació que té un superàvit de 27,5 milions d’euros de l’erari públic, i bona part d’aquest l’està destinant a la construcció, en terrenys públics al costat de l’Hospital de Mollet, d’una Universitat d’Infermeria Privada, la gestió de la qual anirà a càrrec d’una entitat privada, la Mútua de Socors Mutus de Mollet, mare de l’FSM. Tot queda a casa.
Després de dos anys esperant una intervenció, em van donar cita quan el meu cas va sortir a ‘El País’
I mentrestant l’Hospital de Mollet està necessitat de recursos humans i recursos tècnics per poder prestar un servei públic i de qualitat. Les promeses i els aplaudiments en temps de la covid se les va endur la marinada vall endins. Calen recursos per poder atendre les urgències. Ara, quan hi ha una urgència, la solució és posposar les intervencions programades. Fins a tres vegades m’han reprogramat aquestes intervencions. Al final, gràcies a la gestió del Sr. Antonio López, portaveu de la Plataforma en defensa de la sanitat pública del Baix Vallès, vaig aparèixer a dues planes a tot color al diari El País, en un article de sanitat a càrrec del periodista Bernat Coll. El mateix dia de l’edició, em van trucar des de Programació de l’Hospital de Mollet per donar-me dia i hora per intervenir el primer maluc, després de 2 anys de la primera visita traumatològica.
A més, les llargues i dilatades llistes d’espera han posat en escac i mat la Llei de la Seguretat Social, que limita les baixes laborals a un màxim de dos anys. Amb aquest panorama, el 19 de gener em va citar el Tribunal Mèdic ubicat a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), ens al servei de l’Institut de la Seguretat Social, per avaluar si el meu cas era d’invalidesa i de quin grau. El 16 de febrer van resoldre denegant la invalidesa i em van donar l’alta laboral. El meu cas i el de molts altres no és d’invalidesa, sinó que és pendent de reparar i recuperar. Aquesta vegada, segons em van indicar, la sol·licitud de la baixa laboral l’he de fer jo directament i de forma digital. Però em vaig oblidar d’afegir l’ordinador portàtil a la maleta d’ingrés i també necessitaré wifi.
Cal recuperar la sanitat pública perquè pugui tornar a oferir un servei de qualitat amb bons professionals sanitaris i ben pagats, i que no ens pleguin i marxin a la privada o a altres països d’Europa, i evitem un patiment innecessari en casos com el meu.
