En aquests moments de grans retallades socials per part de la dreta nacionalista de CiU, observem com aquesta està fent tot el possible per deteriorar allò públic amb l’objectiu de privatitzar encara més els serveis bàsics com són la sanitat i l’educació.
Un exemple clar d’això són les escoles bressol (llars d’infants) que la Generalitat, és a dir CiU, rebaixa aportacions perquè els ajuntaments no puguin sostenir aquest servei i obren la via a la seva privatització o, com es diu eufemísticament, s’externalitzen. El seu model és el concert amb les privades directament. Aquest no ha de ser de cap manera el model a seguir de la projectada quarta escola bressol de Mollet, que segueix essent necessària. S’ha de seguir amb el mateix model de gestió de les tres ja existents, és a dir, la municipalització que tan bona experiència ha tingut i que el govern de CiU està torpedinant sense complir els seus compromisos de finançament.
Un altre exemple l’hem vist amb el nou hospital de Mollet: es gasten uns 60 milions d’euros en fer un magnífic Hospital amb diners públics per després lliurar la seva gestió i el seu poder a una empresa privada. Cal recordar que l’equip de govern municipal PSC-CiU de Mollet va ser coresponsable d’aquesta decisió que ens ha dut a la dura realitat actual, que no es altra que avui hi ha a l’hospital un menor servei per a més usuaris i que plantegen que hagin serveis de pagament i acords amb mútues privades.
Per això, i en defensa d’uns serveis públics de gestió pública, cal remarcar que l’objectiu d’aquest model és la rendibilitat social al mateix temps que busca satisfer les necessitats de les persones, mentre que el model de gestió privada busca principalment el benefici econòmic i el lucre personal. La gestió pública busca la protecció social i la redistribució de la riquesa de forma col·lectiva, mentre que la privada busca la rendibilitat econòmica, l’eficàcia i la competitivitat des de l’interés individualista. En definitiva, el model públic garanteix drets salarials, laborals, socials, el repartiment de la riquesa, una major justícia, igualtat i solidaritat social mentre que des del privat no hi ha redistribució social, ni control suficient, ni participació social.
Privatitzar un servei públic significa reconèixer el fracàs i la incompetència d’aquesta administració pública en la seva gestió, per al que la millor recepta és la dimissió d’aquests mals gestors públics abans que la privatització.
Antonio López, ICV-EUiA de Mollet del Vallès
