Crec que hi ha una gran diferència entre ser català i sentir-se català, de la mateixa manera que ser espanyol i sentir-se espanyol. Vaig néixer a Barcelona l’any 1949 sent espanyol i moriré, quan em toqui, sent català. D’una banda, en tots els tràmits burocràtics i documents nacionals com el carnet d’identitat, el passaport o el carnet de conduir, sóc espanyol (per obligació); d’altra banda, sóc i em sento català (per convicció).
Quan vaig néixer em van posar Javier i, mitjançant el registre civil, ara sóc oficialment Xavier. Vaig fer els estudis en castellà quan era petit i cap als 35 anys vaig fer un parell de cursos en català que m’han permès aprendre a escriure prou en el meu idioma com per poder redactar aquesta carta i enviar-la ara que se’ns dóna l’oportunitat de fer-ho en la nostra llengua.
Així estan les coses; qui vulgui entendre-ho, que ho entengui.
Xavier Martí – Granollers
