José Antonio Pilar Director de Línia Vallès
Sóc una de les poques persones que no ha llegit la novel·la La doctora Cole de Noah Gordon, un volum que culmina la trilogia iniciada per El Médico, una obra que descansa a la capçalera de molts llits, i que molta recomana fervorosament. La tercera part de la saga se situa als Estats Units en el present, a finals dels anys 80 i principis dels 90, i dins de la trama protagonitzada per la doctora R. J. Cole, els seus amors i desamors, i aventures i desventures, Gordon exposa uns temes més profunds, que afecten de ple a tota la societat nord-americana. Per una banda, planteja la batalla empresa pels antiabortistes, que arriben fins a l’assassinat de metges per defensar el seu rebuig a una pràctica que consideren diabòlica. Per altra banda, argumenta la necessitat als Estats Units d’un sistema sanitari públic. Explica com milions i milions de nordamericans, ciutadans de la potència més potent del planeta, viuen sense assegurança mèdica, ja que no se la poden pagar. La manca d’una seguretat social i d’un sistema públic deixa sense defenses a un nombre indecent de persones. Els protagonistes de la novel·la veuen en el candidat a president d’aquell moment, Bill Clinton, la salvació ja que llavors reclamava aquest dret com a universal. Curiosament, l’any 2011, la sanitat pública encara és una utopia a Estats Units, i les poques reformes que ha aconseguit dur endavant Barack Obama li han costat llàgrimes i sang.
No he llegit el llibre, ni en aquest moment en què a casa nostra no es parla d’altra cosa que de retallades a la sanitat pública. Per sort, tenim un sistema públic més complert i universal, però no és de rebut que s’estiguin tancant quiròfans, serveis d’urgències als ambulatoris, i altres serveis. Això tindrà les seves conseqüències, que les acabarem pagant tots, si aquestes tisorades no es queden quietes. Tallar és sempre fàcil; tornar a cosir, no ho és tant.
