Si hagués d’escollir avui un pensament de manera sincera, sens dubte seria que encara em queda molt per aprendre, que no hi ha res pitjor que creure que els anys d’experiència o d’estudi t’ho ensenyen tot. Si som conscients que ens queda molt per aprendre, no som més ignorants, sinó més vius i il·lusionats per aprendre, créixer i fer.
Ara també sé que serà molt difícil que la meva vida no estigui envoltada de persones, persones de les quals he d’aprendre, gaudir, ajudar, entendre i estimar; i això ho sé perquè quan miro enrere, m’adono que tot allò que he fet, el que he estat i el que sóc ha tingut a les persones com a eix i centre de la meva vida. Així era quan acompanyava la meva mare a vendre al que és ara el nostre Mercat Vell. Allà vaig veure com les senyores venien a comprar, explicaven a la meva mare històries tristes, alegres, humanes i veia com la meva mare fiava, sense massa soroll, per no fer visible cap vergonya. I probablement va ser el moment en el qual vaig entendre que la meva vida sempre estaria envoltada de persones.
Després va venir l’esport, el bàsquet, el CB Mollet, somiar junts amb el Pavelló de Plana Lledó ple a vessar, l’excitació del joc o el braçalet de capità. En definitiva sempre envoltat de persones i orgullós de saber d’on sóc i estimar-m’ho fins al punt d’emocionar-me només de recordar aquells moments.
També m’emociono al recordar la meva etapa com a professor fent classes d’Educació Física o Ètica als meus alumnes; o de la mà de tots els voluntaris que vam fer de Mollet una petita gran ciutat olímpica. Després regidor, alcalde… diferents horitzons però tots amb un element comú: Mollet i les seves persones.
I avui continuo ple d’il·lusions, empeny i voluntat per fer una mica millor la vida de les persones que m’envolten. I ara sé que, si he d’escollir un sentiment, escolliré el de l’orgull de formar part d’aquesta ciutat i de les seves persones, de ser un més. Parafrasejant el vell Cavafis, autor dels versos d’Ítaca, malgrat tot i a pesar de tot, seré just i recte en les meves accions, però també pietós i clement, intentaré ser generós en la riquesa i modestament generós en la pobresa, diré sempre la veritat, però no guardaré rancor als que calumnien.
