La comissió informativa celebrada recentment sobre els desperfectes ocasionats a la Sala Polivalent de l’escola municipal Pau Vila ha servit per descobrir que van ser defectes en la construcció els que van causar la inundació del nou equipament.
Els regidors de l’oposició hem hagut d’esperar gairebé dos mesos per escoltar les explicacions de l’arquitecte municipal que va reconèixer la pèrdua de confiança de l’Ajuntament en l’empresa constructora.
Davant d’un silenci atònit de l’alcalde Mingote, l’arquitecte va explicar que l’obra es va inaugurar un dia després que es donés per acabada però que els treballs no estaven recepcionats ni certificats definitivament.
La pluja del 18 d’octubre, en cap cas de tipus torrencial com apuntava el portaveu socialista, va posar a la llum el mal estat de la coberta i el fet que no s’havia compactat el terreny exterior.
Certament les explicacions de l’arquitecte municipal, a petició d’Ara Parets ERC, han servit per acabar amb tot el secretisme que ha envoltat la inauguració d’aquest nou equipament. Potser el fet que el nostre alcalde se n’anava la mateixa setmana de vacances al Nepal va poder influir en les presses per inaugurar? O tot és casualitat?
Les manifestacions de l’arquitecte qüestionen clarament la versió que l’alcalde Mingote va explicar durant el Consell Escolar Municipal, celebrat el 10 de gener.
Aquell dia, no hi havia cap problema al Pau Vila i tot el que havia passat entrava dins de la normalitat. Potser la culpa la té novament l’oposició que fiscalitza en excés o vol saber el que moltes mares i pares han reclamat des del sinistre, ocorregut a l’octubre.
Però la mala execució d’una obra pública no és ha estat un cas aïllat aquesta legislatura. En gairebé tres anys hem vist com es doblava el preu de construcció de la coberta de la pista de Can Butjosa, a causa dels problemes acústics. Hem observat com s’ha hagut de reparar el carril bici de la remodelada avinguda Espanya que ens ha costat gairebé 1,5 milions d’euros. I què dir d’altres nyaps urbanístics com el talús del carrer Barcelona o de l’anella esportiva. Capítol a part la gestió urbanística en àmbits com el sector U-5 Circuit, un autèntic desastre que només ens ha portat pèrdues, tot el que envolta el projecte de la C-17 o el tracte preferent -sense cap concurs públic- per adjudicar locals municipals a IVECO al grup Inkemia. I què dir dels macroprojectes d’obra pública que costaran 3 milions d’euros: Sot d’en Barriques i Barri Antic.
El que més ens ha sorprès de tot aquest cas és la manca de responsabilitat del nostre alcalde. Si durant el darrer Consell Escolar va arribar a dir que ell no té per què saber si unes obres estan recepcionades abans de la seva inauguració, durant la comissió informativa va deixar sol a l’arquitecte municipal.
D’un temps ençà Mingote considera que tot allò que critica l’oposició ‘entra dins de la normalitat’. És l’estratègia que ja va utilitzar quan es va pagar un postgrau universitari a una regidora socialista a plena dedicació, quan va viatjar d’amagat a Rio de Janeiro, quan la Sociovergència va investigar la vida privada d’una regidora republicana o quan l’oposició va posar el crit al cel en les adjudicacions del servei de manteniment de la via pública a ABOLAFIO.
Però sr. Alcalde no intenti confondre a la ciutadania. Tota la seva manca d’ètica en la gestió no entra dins de la normalitat. No és normal utilitzar el cotxe oficial per a assumptes privats, no és normal gastar-se gairebé 11.000 euros en restaurants (en els dos darrers anys), no és normal aprovar una rebaixa del 10% del sou i saber-se més tard que aquesta rebaixa no s’ha aplicat mai i que no s’ha dedicat cap euro d’aquesta rebaixa (20.000 €) a Plans d’ocupació, com has promès.
La ciutadania mereix representants polítics que siguin honestos, que reconeguin que de vegades també s’equivoquen i que si cal assumeixen responsabilitats.
Responsabilitat és estar al costat del teu poble en els moments de més tensió política que Catalunya ha patit en les darreres dècades.
Responsabilitat és donar les explicacions necessàries en els plens municipals a les preguntes de l’oposició i no utilitzar el ROM en benefici propi per no fer-ho.
Però l’alcalde Mingote continua entestat a fer-nos creure que ell està per damunt del bé i del mal. Vol convertir l’Ajuntament de Parets en el seu oasi particular per fer-nos creure que tots els seus excessos entren dins de la normalitat. Res més lluny de la veritat.
