A un càrrec electe s’hi ha d’arribar amb una certa formació. Si algú vol accedir a un lloc de responsabilitat en una empresa privada, si no té formació, no hi pot accedir, després es podrà formar i/o especialitzar, però inicialment s’exigeix un determinat nivell i formació. Això no passa en el cas dels càrrecs electes. En principi, l’única condició per arribar a electe és figurar en un lloc d’una llista electoral amb possibilitats de sortir escollit, independentment del nivell de formació.
És habitual veure alcaldes i regidors de municipis grans que gestionen pressupostos importants sense cap formació universitària. Això no hauria de passar, però passa, i tampoc sé com es pot evitar, perquè per sortir en una llista electoral no demanen títols universitaris, es demanen fidelitats que després es pagaran amb un bon sou provinent de diners públics, lluny del que correspondria d’acord amb la feina habitual que alguns desenvolupen en la seva vida privada.
A l’empresa privada hi ha conjunció entre formació, càrrecs i sou, en el cas dels electes no passa. Els pressupostos d’empreses i administracions públiques hi figuren diners disponibles per formació, dels treballadors, funcionaris o personal al servei de l’administració i electes, però no són diners que serveixin per tot.
En el pressupost de Parets pel 2016 teníem per formació de càrrecs electes 400 euros. Està bé, cap grup de l’oposició vàrem dir res quan es va aprovar el pressupost, naturalment, perquè aquesta quantitat és lògic que existeixi per si algú ha d’assistir a algun dels cursos que fa habitualment la Diputació, la Federació o l’Associació de municipis porten a terme habitualment. És a dir, són diners per pagar una quota de subscripció. Aquesta partida en el pressupost no està pas pensada per pagar a càrrecs electes Postgraus o Màsters, fins i tot la llei que regula els pressupostos públics ho especifica de forma clara.
En el cas de Parets, tenint en compte el que s’ha dit, no procedeix incrementar la partida per pagar, com s’ha fet els 1650 euros a la senyora Gratacós per fer un Postgrau, perquè l’Ajuntament no ha de pagar Postgraus. Si la senyora Gratacós vol formar-se o ampliar els seus coneixements que vagi als cursos de la Diputació, de la Federació o de l’Associació de Municipis, però que no carregui el cost dels seus Postgraus a l’Ajuntament que vol dir a les butxaques dels paretans i paretanes.
Per altra part, els càrrecs públics han de ser honestos i, a més, semblar-ho. No és ètic que l’Ajuntament, és a dir el poble, pagui Postgraus. Enlloc diu què s’hagin de pagar amb diner públic els Postgraus dels càrrecs electes. No està justificat, no està previst en la llei de pressupostos i a més no és ètic. Tots els ciutadans ens hem de pagar els Màsters i els Postgraus nostres i dels nostres fills, doncs la senyora Gratacós també.
Si algú del poble demana a l’Ajuntament que li pagui un Postgrau o un Màster li pagarà o li denegarà? No hi ha cap diferència entre la senyora Gratacós i qualsevol veí del poble pel que fa al tema de la formació, més enllà que ella pot gaudir dels cursos de formació de la Diputació, Federació i Associació de Municipis.
La senyora Gratacós de Parets del Vallès hauria de tornar aquests diners al poble, a l’Ajuntament per transparència, honestedat i ètica.
