Comença a ser massa habitual l’us per part d’algunes multinacionals estrangeres, dels ajuts de les administracions com a moneda de canvi per a mantenir les seves activitats industrials.
Una pràctica que en el cas de la Piaggio italiana, esdevé clarament un abús. És el pou sense fons de la reclamació sistemàtica i reiterada dels ajuts governamentals el que posa entre les cordes a tota la platilla de la fàbrica que Derbi té a Martorelles, sempre amb l’espasa de Damocles de la seva continuïtat.
No es pot dubtar que la Generalitat s’ha involucrat al màxim per buscar solucions que donin viabilitat i continuïtat a la planta, però la Piaggio, amb un procés de centralització a les plantes italianes, sempre prova alguna excusa per exigir més ajuts o més condicionants.
És per això que els sindicats els han titllat de “xantatgistes”. L’administració ha de dir prou i, en paral·lel ha de demanar, millor dit, exigir, garanties a la multinacional per la continuïtat d’una planta que ha demostrat ser competitiva i productiva. La incertesa dels 150 llocs de treball no pot seguir.
Si algú s’ha de plantar ara, és el conseller Mena, fent valdre els drets però també els deures de la multinacional. Esperem que no es repeteixi amb Piaggio el cas de Ryanair a Girona i a Reus: després de rebre milions d’euros en ajuts, ha iniciat un procés de trasllat de les seves naus a Barcelona.
