Poques vegades els Fats (el Destí, per entendre’ns), havien deixat tan clar el resultat d’unes eleccions a Madrid, poques vegades també, havien deixat el resultat tan obert a Catalunya. En aquestes eleccions el mal anomenat “vot útil” no existeix, ningú amb dos dits de front encara votarà al PSOE per aturar el PP, a ningú li cal votar al PP per treure als socialistes, el resultat, per bé o per mal, està cantat.
No ho està en absolut al nostre petit País, on l’empat tècnic entre 13 i 16 diputats de les tres forces principals, pot fer que per primera vegada el PP guanyi o quedi segon a Catalunya, o pot fer que a Catalunya sigui l’únic lloc on representi que encara es “confiï” en les polítiques de Zapatero, això és el que passaria si, per un petitíssim marge de vots, al nostre país guanyessin el PP o el PSOE, tot això, repeteixo, sense cap incidència en la política estatal.
Però no té per que ser així, no hi ha vot útil, ara és el moment de que els catalans i les catalanes ens ocupem de nosaltres: el 75% estem a favor del pacte Fiscal, o sigui que els diners de Catalunya és quedin a Catalunya, el 55% estem a favor de que hi hagi un Grup Parlamentari Català que garanteixi els nostres interessos; hem de votar en conseqüència. No son temes menors, el dèficit fiscal català equival al 8% del PIB (el mateix que va provocar el Tsunami al Japó, o sigui, és com si a Catalunya cada any patíssim un Tsunami); això tampoc és una imatge: quan a les estacions de tren a les vuit del matí la gent gairebé desborda les andanes, mentre que a altres trens de l’Estat (i d’alta velocitat!) i van nou passatgers, això és el nostre Tsunami, mentre tenim la darrera línia no desdoblada de l’Estat (Barcelona-Puigcerdà) i que va sis minuts més lenta que quan es va inaugurar fa cent anys, això és el Tsunami, quan tenim el 19% dels estudiants universitaris i només el 4% de les beques, això és el Tsunami. Voleu que aquest Tsunami continuï?
Ara cal votar amb el cap, no contra ningú, ara cal votar amb el cor, mai com ara s’havia atacat la llengua catalana, la immersió i l’Estatut, però ara el que convé és votar sobretot per nosaltres, per la nostra dignitat, pel nostre País, però també pels nostres interessos, només un Grup Parlamentari a Madrid defensarà el Pacte Fiscal, CiU, però com ho farà si ha quedat segon o tercer darrere dels que el blasmen? Només una opció política defensarà que tenim dret a que amb els nostres diners eixuguem el dèficit que ens va deixar el tripartit (8.000 milions d’euros, el dèficit fiscal és de 16.000 milions anuals, amb mig any de concert eixugaríem el dèficit de la Generalitat).
És el moment de dir prou, Catalunya és la tercera comunitat més rica de l’estat, i desprès de la mal anomenada “solidaritat” quedem la novena, resulta que alguns amb els que hem estat “solidaris”… acaben més rics que nosaltres, amb més ordinadors per escola, amb més ambulatoris, amb més prestacions sanitàries… i a sobre se’ns en riuen.
Doncs no, amb el cap, amb el cor i també amb la cartera ara els hi direm qui som. En la vostra mà està que el mapa de l’Estat tenyit de blau PP, que veure’m la nit del diumenge, tingui una excepció a dalt a la dreta, a Catalunya. Per vosaltres mateixos, per dignitat de País, ara sí, ara CiU.
Feliu Guillaumes i Ràfols, candidat al Congrés de Diputats per CiU.
