Gairebé un mes exacte falta per les festes de Nadal i la ciutat ja està plena de llums i altres motius de decoració per donar-li a aquestes festes de temperatura freda, un toc de caliu.
Malgrat aquests intents de fer-ho ben bonic, sembla que la població no ho rep d’igual manera. Allò que en un principi hauria de provocar-nos alegria, poc a poc, ens apaga. En les llumetes de Nadal hi veiem despesa, ens recorda que arriben els moments aquells d’haver d’estrènyer-nos el cinturó, agafar aire, i entrar a una gran superfície per, almenys, poder fer quatre regalets durant les festes.
Una vegada les llums s’apaguin i ja haguem cagat el tió i rebut els regals dels Reis Mags, llavors arriba el plat fort, l’anomenada i reconegudíssima “costa de gener” i, com costa!
Els tiberis, els excessos, els regals… aquell cinturó estret que amb l’alegria, poc a poc, es va descordant, s’ho cobra i amb interessos. I no parlem dels quilograms de més ni dels propòsits sense complir sinó de la butxaca. Durant quinze dies vivim amb l’eslògan “un dia és un dia”, però dues setmanes així és noten i molt. Diuen que a cada llar catalana la despesa serà de gairebé 700 euros. I és una previsió modesta…
