L’anunci televisiu d’una coneguda cervesa diu que hi ha qui creu que el cervell es divideix en hemisferi dret i hemisferi esquerre, i afegeix que això és mentida perquè, en realitat, es divideix en nord i en sud. L’espot segueix dient que la part nord ens porta al treball tots els dies, però, en canvi, és la nostra part sud la que diu: “Escolta’m, ens prenem una canya després?”. A la nostra part sud li encanta canviar de plans, de manera que pot fer que algú que anava per a enginyer pugui acabar essent surfista; i té debilitat pels karaokes, provocant que algú que pateix timidesa endèmica a qualsevol hemisferi, agafi un micròfon i es posi a cantar davant de desconeguts. I així és: tots tenim una mica de nord i una mica de sud.
L’anunci televisiu d’una coneguda cervesa diu que hi ha qui creu que el cervell es divideix en hemisferi dret i hemisferi esquerre, i afegeix que això és mentida perquè, en realitat, es divideix en nord i en sud. L’espot segueix dient que la part nord ens porta al treball tots els dies, però, en canvi, és la nostra part sud la que diu: “Escolta’m, ens prenem una canya després?”. A la nostra part sud li encanta canviar de plans, de manera que pot fer que algú que anava per a enginyer pugui acabar essent surfista; i té debilitat pels karaokes, provocant que algú que pateix timidesa endèmica a qualsevol hemisferi, agafi un micròfon i es posi a cantar davant de desconeguts. I així és: tots tenim una mica de nord i una mica de sud.Aquestes vacances m’he donat, com ja fa anys que faig, un bany de sud. No és que l’anunci m’hagi influït a l’hora d’escollir destinació turística, sinó perquè sóc un enamorat malaltís (els que em coneixen ho saben) del sud: dels carrers amagats i dels paisatges més oberts a una mirada, de les platges i les postes de sol, de la calor i del perfum, de la cultura i dels monuments més turístics, dels camins i de la gent. De la seva gent.Em trobava un dia prenent una cervesa en un bar amb un grup de gent. Vaig anar al servei i, abans d’acabar, va entrar una altra persona, que es va situar tres urinaris més enllà del que jo ocupava. Amb un gest em va cridar l’atenció sobre el cartellet que havia penjat a la paret de davant nostre: “Por favor, deje el lavabo tan limpio como hubiese querido encontrarlo”; sense immutar-se va dir: “Sí, hombre, ahora me pondré yo a limpiar”. Un altre dia, algú em va descriure la seva particularar crisi econòmica: “Debo el coche, debo 2.500 euros a mis suegros, debo un préstamo personal, debo en la tienda… y debo hasta callarme”.Com diu l’anunci, tots necessitem una mica de sud per no perdre el nord. I no perquè el sud sigui un lloc, sinó perquè és un estat d’ànim.