José Antonio Pilar Director de Línia Vallès

L’anunci televisiu d’una coneguda cervesa diu que hi ha qui creu que el cervell es divideix en hemisferi dret i hemisferi esque­rre, i afegeix que això és mentida perquè, en realitat, es divideix en nord i en sud. L’espot segueix dient que la part nord ens por­­ta al treball tots els dies, però, en canvi, és la nos­tra part sud la que diu: “Escolta’m, ens prenem una canya des­prés?”. A la nostra part sud li encanta can­viar de plans, de manera que pot fer que algú que anava per a enginyer pugui acabar essent surfista; i té debilitat pels karaokes, provocant que algú que pateix timidesa endèmica a qualsevol hemisferi, agafi un micròfon i es posi a cantar davant de desconeguts. I així és: tots te­nim una mica de nord i una mica de sud.

Aquestes vacances m’he donat, com ja fa anys que faig, un bany de sud. No és que l’anunci m’hagi influït a l’hora d’es­co­llir destinació turística, sinó perquè sóc un enamorat malaltís (els que em conei­xen ho sa­ben) del sud: dels carrers amagats i dels paisatges més oberts a una mi­­­rada, de les platges i les postes de sol, de la calor i del perfum, de la cultura i dels monuments més turístics, dels ca­mins i de la gent. De la seva gent.
Em trobava un dia prenent una cervesa en un bar amb un grup de gent. Vaig anar al servei i, abans d’acabar, va entrar una altra persona, que es va situar tres urinaris més enllà del que jo ocupava. Amb un gest em va cridar l’atenció sobre el cartellet que havia penjat a la paret de davant nostre: “Por favor, deje el lavabo tan limpio como hubiese querido encon­trar­­lo”; sense immutar-se va dir: “Sí, hom­bre, ahora me pondré yo a lim­piar”. Un altre dia, algú em va descriure la seva particularar crisi econòmica: “De­bo el co­che, debo 2.500 euros a mis sue­gros, de­bo un préstamo personal, de­bo en la tienda… y debo hasta callar­me”.
Com diu l’anunci, tots necessitem una mica de sud per no perdre el nord. I no per­què el sud sigui un lloc, sinó perquè és un estat d’ànim.

L’anunci televisiu d’una coneguda cervesa diu que hi ha qui creu que el cervell es divideix en hemisferi dret i hemisferi esque­rre, i afegeix que això és mentida perquè, en realitat, es divideix en nord i en sud. L’espot segueix dient que la part nord ens por­­ta al treball tots els dies, però, en canvi, és la nos­tra part sud la que diu: “Escolta’m, ens prenem una canya des­prés?”. A la nostra part sud li encanta can­viar de plans, de manera que pot fer que algú que anava per a enginyer pugui acabar essent surfista; i té debilitat pels karaokes, provocant que algú que pateix timidesa endèmica a qualsevol hemisferi, agafi un micròfon i es posi a cantar davant de desconeguts. I així és: tots te­nim una mica de nord i una mica de sud.Aquestes vacances m’he donat, com ja fa anys que faig, un bany de sud. No és que l’anunci m’hagi influït a l’hora d’es­co­llir destinació turística, sinó perquè sóc un enamorat malaltís (els que em conei­xen ho sa­ben) del sud: dels carrers amagats i dels paisatges més oberts a una mi­­­rada, de les platges i les postes de sol, de la calor i del perfum, de la cultura i dels monuments més turístics, dels ca­mins i de la gent. De la seva gent.Em trobava un dia prenent una cervesa en un bar amb un grup de gent. Vaig anar al servei i, abans d’acabar, va entrar una altra persona, que es va situar tres urinaris més enllà del que jo ocupava. Amb un gest em va cridar l’atenció sobre el cartellet que havia penjat a la paret de davant nostre: “Por favor, deje el lavabo tan limpio como hubiese querido encon­trar­­lo”; sense immutar-se va dir: “Sí, hom­bre, ahora me pondré yo a lim­piar”. Un altre dia, algú em va descriure la seva particularar crisi econòmica: “De­bo el co­che, debo 2.500 euros a mis sue­gros, de­bo un préstamo personal, de­bo en la tienda… y debo hasta callar­me”.Com diu l’anunci, tots necessitem una mica de sud per no perdre el nord. I no per­què el sud sigui un lloc, sinó perquè és un estat d’ànim.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram