Enguany, com sempre, el Dia del Treball, la festa més important del moviment obrer mundial, és un dia per mobilitzar-se. Per sortir al carrer i participar de les diferents manifestacions convocades pels sindicats i reclamar pacíficament la dignitat del treball com a dret. Perquè no ens manquen raons, ja que vivim uns moments difícils, avui i des de fa molts anys, en aquest model socioeconòmic de capitalisme depredador.
Els problemes relacionats amb el medi ambient –el canvi climàtic, la desforestació i, darrerament, la sequera– fan que necessitem solucions urgents, perquè patim totes aquestes qüestions de formes molt diverses. Calen mesures estructurals, en aquest àmbit i en altres, perquè, tot i que ningú pot negar que entre l’esclavatge i la situació actual s’ha avançat molt, cal posar les polítiques públiques al servei de les majories treballadores i no de les grans elits que pretenen explotar-nos per enriquir-se cada dia més i més.
La jubilació als 67 anys, les noves tecnologies que allarguen les 40 hores setmanals, els salaris cada cop més baixos, els alts índex d’atur sobretot en població jove i major de 45 anys, etc. fan que el conjunt de la classe treballadora iniciï una ofensiva contra el model neoliberal i aposti decididament pel socialisme i en contra de l’individualisme salvatge que promou el capitalisme. Per això, avui més que mai, a més de continuar reivindicant les 35 hores setmanals per llei, sense rebaixa salarial, lluitem per uns serveis públics de qualitat per poder gaudir d’un salari diferit i tenir una vida més digna i saludable.
La història de la humanitat és la de la revolta permanent contra la injustícia. Aquest Primer de Maig, revoltem-nos, i com deia el poeta Gabriel Celaya: ja és hora de sortir al carrer cos a cos! La poesia és una arma de futur…
