Hi ha quatre eixos de treball prioritaris que el govern d’un país sempre hauria de tenir en compte, i als que en època de crisi econòmica hauria de dedicar una atenció especial. Aquests són: lluitar contra l’atur i crear ocupació, incentivar la reactivació econòmica, garantir la protecció social dels ciutadans i mantenir els pilars de l’Estat del Benestar. I cap a ells hauria d’orientar les seves polítiques, garantint-los i reforçant-los a fi i efecte d’afrontar la difícil realitat.
El govern de la Generalitat ha presentat uns pressupostos per al 2011 restrictius, que comportaran una reducció de la despesa pública administrativa del 10%, per reduir el dèficit des del 3,9% del PIB del 2010 fins al 1,3% del PIB del 2011. Aquesta operació equival a un estalvi total de 4.900 milions d’euros en un any o, com diuen els més crítics, la desmantellament dels serveis públics i la frenada de la reactivació econòmica i la lluita contra l’atur.
Una lectura ràpida dels pressupostos permet una conclusió també ràpida: el que no pagaran les famílies més riques, ho pagaran entre tots els ciutadans amb el copagament en la prestació d’alguns serveis. La Generalitat disposarà d’uns 345 milions d’euros menys que l’any passat per donar servei i resposta a les necessitats ciutadanes, però tot i així rebutja ingressar uns 600 milions amb la pràctica eliminació de l’impost de successions mentre espera ingressar uns 140 milions més respecte l’any 2010 amb el copagament.
La traducció de tot plegat és que, amb menys diners disponibles, l’Administració retalla en despesa social, salut i foment de l’ocupació. I que després de les retallades que ja s’han practicat, vindran altres de noves. Les tisores no romandran quietes.
