Totes les eleccions es lliuren sobre una pregunta concreta. A vegades no és fàcil trobar-la, però no és aquest el cas de les eleccions municipals a Parets. Veient les campanyes electorals, la pregunta era evident: estava la ciutadania de Parets d’acord amb la moció de censura que va escapçar el Govern Plural per tornar a reinstaurar el PSC a l’alcaldia?
La resposta també ha estat clara: no. No hi estaven d’acord.
En Jordi Seguer, l’alcalde sortint de la moció de censura, i ARA Parets-ERC s’han convertit en el candidat i el partit més votats. De 5 a 7 regidors i del 25% al 31% del vot. En canvi, els proponents de la moció de censura han vist disminuir el seu suport: el PSC, del 37%, ha passat al 30% i Sumem, del 17% a l’11%. En el seu còmput global, aquells partits que es presentaven per un canvi han obtingut un 43,42% del vot (la suma d’ERC, Junts i En Comú), mentre la coalició de la moció de censura es queda en el 41%.
Malgrat aquesta claredat en la resposta de la ciutadania, és ben possible que es reediti el govern de la moció de censura i hauríem de ser conscients de les contradiccions democràtiques que això suposa. No perquè no governi la llista més votada, atès que en un sistema representatiu governa qui té més suports, sinó perquè en aquest cas les particularitats del sistema electoral distorsionen el suport electoral i el suport institucional.
Ho podem comparar amb els resultats del 2019, quan Parets va votar per un canvi a les eternes majories socialistes. Llavors el PSC va ser el partit més votat, però els 5 votants d’ERC, els 3 d’un Sumem que s’havia presentat clarament com a alternativa al PSC i 1 regidor de Junts van plantejar una alternativa possible. 9 regidors de canvi versus els 7 del PSC.
Malgrat la resposta ciutadana de Parets, és possible que es reediti el govern de la moció de censura
En aquell moment, el Govern tenia tots els suports necessaris i també era un fidel reflex de les preferències de la ciutadania: mentre un 37% havia votat per la continuïtat socialista, més d’un 50% havia apostat pel canvi que oferien tant ERC, com Sumem i Junts als seus programes.
Aquesta concordança entre legitimitat institucional i raó democràtica es va trencar quan Sumem Parets va fer un gir de 180% graus per pactar amb el PSC. La tensió democràtica es va evidenciar en dimissions de regidors i el trencament en dos de la seva coalició.
Els resultats electorals d’aquest diumenge evidencien encara més aquesta tensió democràtica.
La victòria d’Ara Parets-ERC és ajustada però clara, i denota un suport municipal important. Mentre a la resta del país ERC ha anat a la baixa, a Parets ha anat a l’alça i s’ha convertit en el més votat, passant de 5 a 7 regidors. Una aposta pel canvi no es veu reflectida en la distribució del plenari municipal, amb 7 regidors d’ERC, 7 del PSC, 2 de Sumem i un de Junts per Catalunya.
L’origen d’aquesta contradicció entre voluntat democràtica i representació institucional està en els punts distorsionadors del sistema electoral català: la barrera del 5% per obtenir representació i la seva interacció amb el repartiment d’escons mitjançant la llei D’Hondt.
Dos factors especialment rellevants a Parets, on es presentaven 9 partits i només 4 han obtingut representació, mentre que el PSC ha baixat un 6% i perdut un miler de vots, però obté el mateix nombre de regidors. I això possibilita que, malgrat un càstig electoral evident, es pugui reeditar l’actual govern de coalició. Una contradicció evident que pot suposar que les institucions vagin en direcció contrària al vot de la ciutadania.
