Quan neix un nadó a l’hospital d’Olot, a la província de Girona, l’equip del pediatre Ferran Campillo regala a la família un brot de roure perquè el plantin i el cuidin, com si fos un germà bessó. El símbol de lligar el nadó emocionalment a la terra persegueix valorar la salut amb entorns lliures de contaminació, perquè hi ha un percentatge ampli de població que a penes trepitja un bosc, una platja o el camp…
Al sud del Mediterrani francès, tocant el nord català, des de fa diverses dècades es va detectar policlorur de bifenil en els abocaments, juntament amb vint-i-sis substàncies químiques de pestilents agrícoles que van a parar a les aigües del Roine, cosa que ha provocat per aquella zona (i molts altres llocs) càncer, deformacions congènites, casos d’infertilitat… Aigua maltractada.
Tots els nostres actes i decisions estan connectats i les possibilitats d’interrelació són impredictibles. Una petita pertorbació, com l’aleteig d’una papallona, pot generar un efecte considerable, canvis que poden conduir a conseqüències impredictibles; aquesta és la teoria d’Edward Lorenz, el matemàtic que ens va parlar sobre el caos.
Atenció, posem la vida, no només les persones, al centre. Cal progressar en la cultura del diàleg i de l’entesa però, sobretot, posar la vida per damunt de tot: salvar allò que ens salva, cuidar allò que ens cuida.
Bretxes ètiques a banda, la modernitat gairebé sempre sembla fer emergir els grans defectes. Les ferides de la civilització ens continuen arribant des del totalitarisme de com és de lleig i terriblement horrible saber la veritat.
