Ha passat gairebé un any. El 26 de gener el Ple de l’Ajuntament debatia una moció amb dotze mesures concretes per millorar els mecanismes d’informació i de transparència en la gestió municipal. Aquells que no conegueu els equilibris de la política local pensareu: aquest és el paper que ha de jugar l’oposició, perquè els qui governen no ho solen proposar. Els qui sí coneixen millor el dia a dia de la Llagosta, probablement, es van sorprendre al veure que la moció era del propi grup municipal socialista al govern.
El text incloïa propostes com incorporar a tots els grups municipals a les Juntes de Govern i meses de contractació, creació de la figura del Defensor del Ciutadà, posada en marxa de diferents Consells de Participació i de “l’Audiència Veïnal”, reserva quinzenal exclusiva de l’agenda de l’alcalde per reunir-se amb l’oposició, o la convocatòria d’un ple anual sobre “L’estat del municipi”. L’objectiu era estendre nous ponts de diàleg i de treball conjunt que facilitessin l’apropament entre govern i oposició. El que va succeir llavors resulta curiós. L’oposició va sol·licitar al mateix Ple la retirada de la moció. L’argument va ser aprofundir en el seu contingut per presentar una nova proposta conjunta en un termini màxim de dos mesos. El grup municipal socialista va cometre un greu error en acceptar la petició i retirant la moció del Ple. El temps ha demostrat l’autèntic motiu de la retirada. Deu mesos després no s’han posat d’acord ni entre ells mateixos! Simplement ni podien ni volien aprovar la moció. L’aprovació d’aquestes mesures els hi permetia participar activament de la gestió i estar informats puntual i directament de tot el que es decideix i ocorre a l’Ajuntament.
Tenir informació, participar i decidir hauria de ser l’aspiració de qualsevol oposició coherent, rigorosa i constructiva. Llavors, són contradictoris? Doncs no, si apliquem “la seva lògica”. Parafrasejant el títol d’una cançó d’El último de la Fila, podríem dir que “Quan la informació entra per la porta, la mentida salta per la finestra”.
Deurien pensar: “Tanquem les portes i les finestres que ens obren. Tindrem tota la informació i serem corresponsables en la presa de decisions. Potser no ens convé”. Acceptar la participació àmplia i la informació directa suposava perdre els seus principals i repetits arguments d’opacitat, ocultisme i desinformació; trencar les línies estratègiques conjuntes que tenen pactades fins a les municipals: originar tensió màxima al clima polític i deteriorar el clima social en la població; centrar el debat en l’atac i el desprestigi de les persones, no en la discussió de les actuacions i els projectes; i aprofundir en la campanya de persecució generant tèrboles nebuloses respecte la gestió municipal.
Una bona dosi d’aquests ingredients, ben barrejats i agitats, és la recepta que ofereixen repetidament a la ciutadania per millorar els seus resultats, no en base al seu creixement sinó en el desgast als qui governen. I és que aquell terme tan de moda socialment de “Generació NINI” ja fa temps que es va incorporar a la política. Els qui ni fan ni deixen fer. Vaja, el que tota la vida s’ha conegut per “El perro del Hortelano”, que ni menja ni deixa menjar.
Grup municipal del PSC-PSOE a l’Ajuntament de la Llagosta
