Ara resulta que un elefant mort pel monarca destaparà tota la història fosca que envolta la corona espanyola. I, heus ací, l’animal que fou l’espurna que encengué la flama (de la crisi de la monarquia a Espanya). Han sentit la invitació d’un destacat membre del PSOE a l’abdicació de Juan Carlos I?! Ens hem tornat bojos.
Ara resulta que un elefant mort pel monarca farà adonar a milers de catalanes i catalans (i tota la resta de la ciutadania de l’Estat espanyol) de la corrupció que regna a l’Estat i a la seva classe dirigent. En especial, a la monarquia antidemocràtica successora de la dictadura, que deixà “todo atado y bien atado” quan se n’anà en orris.
És irònic que l’opinió pública d’aquest Estat hagi començat a qüestionar precisament ara, precisament per una nimietat així, d’una vegada per totes un statu quo que ens oprimeix a tots democràticament (i a nosaltres, els Països Catalans i a d’altres nacions de l’Estat, també nacionalment, és clar). Súbdits, som encara, d’un personatge amb foscos negocis com el rei d’Espanya, esquitxat per trames de corrupció que en destapen la seva faceta més oculta(da), la del lucre que ha tret durant anys amb els negocis que ha fet fent-se valer del seu càrrec.
És trist que per un elefant mort hagi començat la rebel·lió dels arguments que s’erigeixen detractors d’un sistema, el monàrquic, obsolet, caduc, que ni tant se val és ja justificable raonadament. Simplement és allà. I nosaltres, sotmesos, abaix i amb la boca tancada. Tanmateix, què hi farem? Sempre ens quedarà, però, el bell record de pensar que la batalla que portem 40 anys perdent tal vegada l’haurà començat a guanyar una pobre bèstia revolucionària. Potser que preguem per l’ànima de l’elefant roig.
Àlex Mir
JERC Vallès Oriental
