Durant el període 2007-2011, l’Ametlla del Vallès ha estat un municipi marcat pels escàndols protagonitzats per alguns dels seus polítics més significatius. Ens referim en concret als dos alcaldes que va tenir la passada legislatura, ambdós del PSC: Jordi Pousa i Àngels Cabello. El primer va abandonar l’alcaldia fa un any, mentre que la segona la va perdre en les urnes el 22-M en el seu primer enfrontament electoral. I en ambdós casos, el record que han deixat del seu pas pel càrrec és agre: només cal consultar les hemeroteques.
El convergent Andreu González, el gran triomfador a les darreres eleccions municipals, es presenta com una persona que durant tota la seva vida ha estat vinculada al món de l’esport, cosa que fa que porti una bona dosi de competitivitat a les venes. I com a bon esportista, es podria qualificar com un jugador polític que sap perdre (ha perdut dues batalles electorals abans de guanyar la tercera), però ara haurà de demostrar que també pot ser un bon guanyador. Ell mateix es defineix com una persona propera, sensible als problemes i les preocupacions dels seus conciutadans, oberta, dialogant i amb molta motivació per canviar el poble, tant a nivell real com pel que fa als nefastos titulars de premsa que han perseguit als seus predecessors. I per aconseguir-ho, pensa que no hi ha res millor que trencar amb un passat tan trist com aquest. D’entrada ja ha dit que acatarà les sentències que els jutges emetin en els processos judicials que hi ha oberts i no les recorrerà. D’entrada, sigui quin sigui el veredicte en cada cas, l’Ametlla sortirà guanyant. Si més no, per l’estalvi que comportarà no allargar sine die les querelles que actualment hi ha actives. Aquest principi pot suposar un bon final.
