Explica la llegenda que un home devot i temerós de Déu, que regia la seva existència segons els principis religiosos, va morir als 40 anys i va despertar flotant en el no res. L’home es va sentir agraït, perquè estava bé i se sentia còmode en aquella situació ingràvida. Al cap d’una estona va voler trepitjar terra ferma a fi i efecte de sentir-se més sòlid, i per art de màgia es va trobar en peus, a terra ferma. Al cap d’una estona va voler veure i va desitjar llum, i aquesta va aparèixer; però ell no volia qualsevol tipus de llum, volia la del sol de dia i la de la lluna de nit. Al cap d’una estona va desitjar herba, ja que li agradava la sensació de trepitjar-la (sobretot si estava acabada de tallar), i així va ser. Al cap d’una estona va voler roba, però no qualsevol sinó de la més pura seda natural. Al cap d’una estona, un habitatge, però no qualsevol sinó un gran palau amb grans escales i sòl de marbre del més pur. I menjar, el millor menjar que ningú pogués somiar amb les més excel·lents delicatessen, tant per esmorzar, dinar o sopar; i per suposat, els millors vins, els millors xampanys i els millors licors; tot plegat amb les millors companyies possibles. Al cap d’una estona va desitjar sexe. Va demanar les dones més maques, de pell clara i de pell tostada, rosses i morenes; d’una a una, de dos en dos, de tres en tres i en grups; joves i més grans, per provar. I al cap d’una estona es va avorrir. I ho va barrejar tot: sexe amb aliments, dones amb herva, terra amb seda… I una estona després es va tornar a avorrir. Els dies se li feien interminables. Haver de pensar en noves opcions es va convertir en una feina també avorrida. També li avorria el fet que qualsevol cosa que demanés li fos concedida. Un dia, ja fart, es va encarar amb Déu i li va dir que ja no podia suportar més aquella situació. “Preferiria estar en qualsevol altre lloc, fins i tot a l’infern!”, va cridar. I Déu li va replicar: “I on creus que estàs?”.
