Cada vegada veig a més indigents asseguts sobre la vorera duent el pes de la seva misèria i reclamant, amb un cartell, una almoina. Cada vegada veig més comerços tancats i menys mestresses en els mercats omplint les seves cistelles de la compra. La televisió ens mostra mensualment cues interminables de desocupats enfront de les oficines de la INEM que ens posen la carn de gallina i els pèls de punta. Veiem com el nombre dels sense treball s’incrementen mes a mes sense que ens serveixi de consol les justificacions de la ministra de torn. I cada dia surt a la palestra un nou cas de corrupció, sigui d’empresaris , defraudadors o politicos sense escrúpols que en comptes de trevallar pel benestar comú l’única cosa que fan és enriquir-se gràcies al seu càrrec.
Els votants que hem de esollir als dirigents que ens puguin treure dels nostres necessitats o dur a una Catalunya pròspera que resolgui els nostres problemes ens sentim molt confosos i disgustats.
Valdrà la pena anar a votar en els pròxims comicis?
Joaquim Fàbrega
