El 1997 va tenir lloc al Congrés dels Diputats el debat per a l’aprovació de la Llei 15/97 de noves formes de gestió. Aquesta llei va ser finalment aprovada amb els vots de PP, PSOE, CiU, CC i PNB.
Avui, 26 anys després, quan la pandèmia de la covid ha posat en evidència el desmantellament del sistema públic sanitari i el paper de la sanitat privada, els diferents governs tornen a parlar de sanitat pública i ens anuncien llibres blancs, blindatge de la sanitat, comissions d’experts, etc., però continuen amb el suport legislatiu a tot l’Estat per establir la possibilitat de constituir qualsevol entitat de naturalesa o titularitat pública, admesa en dret (ens estem referint, com molt bé diu la llei, a les fundacions, fonamentalment, a les empreses públiques i als consorcis) perquè continuïn gestionant els centres sanitaris amb diners públics.
Exigim a tots els grups parlamentaris, que s’autoqualifiquen d’esquerres, que se sumin i acompanyin a la denúncia del que és un mecanisme de privatització de la sanitat, que té la dubtosa virtut de no haver demostrat enlloc del món que millori l’eficàcia i l’eficiència en la gestió. Aquesta llei és un calc de les mesures introduïdes per Margaret Thatcher a la Gran Bretanya l’any 1991, segons es desprèn del balanç que se’n pot fer en aquests moments, perquè ja sabem fins on arriba la capacitat d’invenció en la gestió, la capacitat d’invenció de l’empresa privada per obtenir beneficis privats dels pressupostos generals de l’Estat i de les comunitats autònomes.
Amb aquesta llei es perpetuen l’increment dels beneficis dels intermediaris privats, el comportament dels hospitals públics com a empreses privades des del punt de vista de la selecció adversa de pacients i, d’altra banda, i de manera molt important, la introducció de relacions laborals precàries i la reducció de plantilles dels centres sanitaris públics. Això fa que la planificació de les activitats sanitàries sigui incompatible amb la gestió autònoma, amb la gestió independent i amb criteris empresarials –és a dir, de benefici privat– dels hospitals públics. Podem veure com les llistes d’espera no baixen, l’agonia de l’atenció primària és molt preocupant, el finançament és insuficient i la parasitació de la gestió privada fa més necessari que mai la defensa d’un sistema públic com a una xarxa única de salut, expulsant la privada de la pública.
Hem pogut comprovar que aquesta llei ha permès el desmantellament del sistema públic. Mentre que, precisament, alguns deien que es preservaria amb aquesta llei, el sistema sanitari públic s’ha fragmentat i es desarticula per moments. L’esperit de la Llei General de Sanitat és incompatible amb aquesta llei.
El programa de govern de l’actual executiu de coalició portava implícita la derogació d’aquesta llei, que s’hauria de fer al més aviat possible, abans que s’acabi la legislatura. Recordem que més del 70% dels hospitals de Catalunya són gestionats per ens privats, sigui amb fundacions o un altre tipus d’empreses de caràcter privat, i que estan acabant els seus exercicis pressupostaris amb ingents superàvits en els darrers anys.
Per tot això, des de la Plataforma en defensa de la sanitat pública del Baix Vallès-Marea Blanca de Catalunya, demanem la derogació de la Llei 15/97, promulgada pel govern de José María Aznar del Partit Popular, que permet la gestió privada de l’atenció sanitària, i reclamem que la nova llei no pugui possibilitar la constitució de qualsevol entitat de naturalesa privada, com molt bé diu l’actual llei: fundacions fonamentalment, els consorcis mixtos i d’altres ens privats. A més, exigim als grups parlamentaris que s’obri un període de participació i de consulta de les marees blanques de l’Estat.
Sempre amb la sanitat pública al 100%!
