Cada any, quan arriba el mes de juny i els ciutadans responsables presentem la nostra declaració de la renda a Hisenda, sento impotència i indignació per la forassenyada distribució dels cabals públics per part dels responsables polítics. Es parla molt d’aeroports sense avions, dels AVE sense passatgers, dels peatges abusius de les autopistes, dels bancs on s’aboquen els nostres diners, dels contractes milionaris que es regalen als gestors nefastos, edificis gegantins buits, etcètera. Els ciutadans contemplem, indefensos, com els diners dels nostres impostos es dilapiden d’una forma irresponsable.
No pot ser que unes persones que han malbarat mi-lions i milions de diner públic se’n puguin tornar a caseta, tranquil·lament, o se’ls col·loqui en llocs privilegiats, sense exigir-los cap responsabilitat, encara que només sigui per la seva incompetència.
L’alternança del poder dels partits polítics és necessària per a la salut democràtica, però no és suficient. Existeix una inèrcia crònica que permet que els partits polítics, patronals i agents socials es tapin les vergonyes els uns als altres perquè tot quedi igual. Passen els dies, els anys i les legislatures, amb baralles i trifulgues, però les irregularitats persisteixen, impertèrrites, amb total impunitat.
Cecília Llesuy
La Garriga
