Hi ha moments que penses que el que actualment està passant és un mal son, però te n’adones que és una greu realitat. Com és possible tanta manipulació mediàtica, tanta por, fent que la gent es comportin com un ramat de xais porucs. Sembla que es visqui amb el sentiment de que ja no hi ha remei, que ja ho arreglaran o de que “qui dia passa, any empeny”. Cal obrir el ulls i fer atenció als diversos sistemes de manipulació als que estem sotmesos.
El de la distracció: consisteix en desviar l’atenció de la gent de problemes importants com poden ser, temes polítics, socials, econòmics o altres. Donar altres tipus d’informació, totalment diferent, amb la fi de “distreure al personal” i així desviar tota l’atenció d’allò que volen portar a terme les élits del poder.
Crear problemes i després oferir solucions: es tracta de crear un greu problema o una greu situació amb la fi de què la mateixa gent sigui la que demani al poder executiu buscar-hi les solucions. Els motius poden ser variats, com un conflicte laboral, manifestacions amb certa violència, mal funcionament dels serveis, etc. Crear una crisis econòmica per fer acceptar com a “mal menor” la necessitat del retrocés dels drets socials o el desmantellament dels serveis públics, passant a la privatització amb costos barats etc.
Les estratègies graduals: ´ws una forma de fer acceptar una mesura “inacceptable” de forma progressiva, poc a poc, inclús amb un període de temps molt llarg. Aquesta fórmula fa bastants anys que s’aplica i ha funcionat. Es pot veure, en la precarietat laboral i la destrucció de llocs de treball o bé de drets adquirits, convenis col·lectius que quasi ja han desaparegut. Ara queden molts salaris que no asseguren a les famílies uns ingressos decents per viure. Tot això si s’hagués fet de cop s’hauria produït una gran revolució.
Altra estratègia: la de presentar una impopularitat com “dolorosa i necessària” per obtenir l’acceptació popular. El fet si no s’aplica ràpidament, la gent pensa que potser demà tot anirà millor o que potser es podrà evitar. Això dóna més temps al personal a fer-se l’idea i acceptar-ho amb més resignació.
Una altra forma: induint la gent a pors, temors i mantenir a una gran part de la societat en la ignorància i la mediocritat. Crear una gran majoria de mediocres i unes minories superiores.
Unes seran del grup de “carn de canyó”, i les altres “els que remenin els cigrons”. Promoure que aquesta gran massa es cregui que és moda ser estúpid, vulgar i inculte. Desgraciadament tenim unes quantes cadenes televisives que fan aquest feina. L’esport també hi juga un gran rol, es tracta de discutir molt sense pensar gens.
Però sí que cal pensar, en el present i en el futur, com tot funciona; al nostre país i a la vella Europa. Pensar en allò que ens espera, com també amb els nostres fills i néts. Sí això no canvia o no ho fem canviar ens convertirem en unes masses d’esclaus manipulats i acollonits, al servei del neoliberalisme corrupte, salvatge, que només pensa en guanyar diners i que no té ni sentiments ni vergonya. Tal com diuen “que no ens passi res”.
Per Amadeu Rovira / Exregidor de Sant Fost
