L’atur no el para ni Déu; els impostosse’nsmengen, la gent nogosa comprar perquè els pocsdiners que té estalviats són l’única seguretat del dia a dia; els pensionistes tenim por de perdre poder adquisitiu; el que té feina pensa quant li durarà; el 56% dels joves se’n vol anar a l’estranger perquè aquí no els hi donen feina; les dones estan marginades perquè fent la mateixa feina cobren menys respecte dels homes; la Seguretat Social no té el superàvit adient i la Unió Europea ha dictaminat pitjor que nosaltres la veritable situació d’Espanya; a més de la tossuderia d’en Rajoy en no sol·licitar el rescat total del país.
No es pot ser optimista perquè tard o d’hora, si les coses no canvien, hauremd’acceptar l’ajuda dels diners comunitaris, perquè irremeiablement la prima de risc es començarà a disparar i no podremsuportar l’interès del deute extern que els mercats ens exigiran.
El Govern espanyol té oberts dos fronts. Per una banda, la pressió internacional, i per l’altr els moviments polítics de Catalunya i les seves aspiracions independentistes, que la fan protagonista a Europa, encara que la Unió Europea es faci la desentesa.
Lluís Vinuesa, La Garriga
