Feliu Guillaumes, president comarcal de CDC.
A aquestes alçades de campanya electoral potser és el moment de fer una petita aturada (si més no mental) per fer una petita anàlisi dels valors que s’amaguen darrera la campanya de cada formació. Començarem per un exemple palmari: l’impost de successions. PSC és partidari de mantenir-lo, ERC igual, Iniciativa d’augmentar-lo, i CiU, que ja en va provocar la seva desaparició per a empreses i centres productius fa anys, ara en vol la supressió absoluta.
Que hi ha darrera de l’impost? Una família que ha treballat per guanyar-se la vida (hi ha tributat), que ha fet esforços per estalviar (i aquests estalvis han tributat), que ha comprat un patrimoni (i al fer-ho a tornat a tributar) i que ara vol deixar aquest patrimoni als seus (i se li imposa la tributació més gran, l’impost de successions)… fins al punt que sovint han de vendre aquest patrimoni per pagar-lo. No estem parlant d’un impost sobre les grans fortunes (aquestes, com tots sabem, tributen molt menys perquè tenen societats “ad hoc”) estem parlant de la segona residència, d’alguna plaça de pàrking, d’un terrenet, del que varen deixar els avis… Què hi ha darrera del què ha fet aquesta família?: esforç, estalvi, esperança en el futur, voler deixar els teus fills una situació millor que la que tu et vas trobar. Quina és la resposta del PSC, ERC i ICV a això?, castigar-ho, penar-ho i, si és pot, fer desaparèixer aquest patrimoni. Ai uix!
Veiem ara el cas dels “ni-ni”, aquests són els joves que ni estudien ni treballen, ni, sobretot, fan cap esforç per fer-ho. No parlem de joves que han perdut la feina, ni tan sols del fracàs escolar, parlem d’una decisió conscient. Algú ens podrà dir “tampoc ho podrien fer d’altra manera”. Fals, aquest país està ple de nois i noies que es treuen una i dues carreres i que a l’estiu van a fer de cambrers o de monitors de colònies, per pagar-se els estudis i no carregar els seus pares; sense anar més lluny, estudis d’idiomes o informàtics són abastables a molt vaig preu o gratuïts en els plans dels ajuntament contra l’atur.
No, parlem d’una decisió conscient, o més aviat d’una rendició conscient, de rebuig a l’esforç, de manca de caràcter o si més no de valors (quelcom que, en tot cas, s’ha de corregir des de les escoles i amb la participació activa dels pares). Quina és la resposta del PSC a això?, “els hem de subvencionar amb 500 euros al mes, són 300.000 i si ara ens voten salvem la papereta”.
Les famílies aturades sense subsidi poden rebre 400 euros, 100 menys que els famosos ni-ni! Quin missatge s’està donant a la societat amb tot això? No treballis gaire, resulta sospitós d’aburgesament, no estalvïis ni que puguis, els valors progressistes estan en viure al dia… i sobretot no reuneixis patrimoni per als teus fills, això és el més infecte capitalisme… però si no ens fas cas i insisteix en fer tot això, no pateixis, nosaltres et prendrem el que és teu i ho donarem a qui encarna de veritat els nostres valors: la culpa és sempre de la societat i el sistema, l’esforç és per als rucs, a, i sobretot, sempre a punt per parar la mà a l’Administració, total, després nomes et demanen un vot, i ni tan sols saben si hi vas!
Doncs sí, senyors i senyores, sembla que, després de tot, aquesta campanya va de Valors, en majúscules.
