El passat 21 de febrer el Centre d’Estudis d’Opinió va publicar els resultats de l’Enquesta sobre valors a Catalunya. Un dels resultats més cridaners va ser la resposta de les persones joves entre 16 i 35 anys sobre democràcia i benestar. Un percentatge més elevat de joves, sobretot entre homes, però també dones, estarien més disposats a sacrificar qualitat democràtica a canvi de garantir eficiència en la lluita contra el canvi climàtic i, alhora, garantir estàndards de vida.
Aquesta dada mostra com estem fallant a les persones joves com a societat. Joves que posposen projectes vitals perquè el cost de la vida el fa impossible; joves que veuen amb temor el futur marcat per l’emergència climàtica.
És urgent que, en tots els àmbits, la política redreci aquestes inquietuds. I un àmbit clau és l’urbanisme, on no hi ha res més perillós que les idees zombis: rèmores d’una època passada, que encara sobreviuen en una època en què ja no és la seva. Si avui hi ha un partit que fa d’aquesta agenda zombi la base de la seva acció política, és el PSC.
A Parets, hem tingut un exemple clar de la confrontació entre aquestes idees zombis i les solucions de futur necessàries. A final de l’anterior legislatura, el govern de PSC i Sumem va posar sobre la taula el desenvolupament del sector del “plàtan” entre l’avinguda Lluís Companys i el Carrer Barcelona. Un projecte polèmic per l’olor especulatiu que desprenia: una gran àrea comercial, acompanyada d’un gran pàrquing i promoció privada d’habitatges. Un “minisector” IVECO, quan ja n’hi ha un de sector IVECO.
En un moment en què viles i ciutats aposten per un urbanisme més amable i més verd, que permeti integrar el comerç de proximitat dins de la trama urbana, on cada cop hi ha més evidències que les zones de vianants i la pacificació de zones comercials és el que afavoreix l’economia local, l’aposta del consistori era equivocada en totes les direccions. No solucionava el problema d’un Barri Antic on s’ha abandonat el teixit comercial, ni servia per garantir l’accés a l’habitatge, malgrat incrementar-ne l’oferta.
Finalment, el Govern de la Generalitat va paralitzar la modificació del Pla General en el sector PE-5 i la setmana passada vam conèixer que l’INCASÒL adquirirà els terrenys del Plàtan per impulsar habitatges de protecció oficial, tal com ha fet a Barcelona, on ha adquirit 192 habitatges en construcció per a lloguer assequible, o els 59 habitatges de la SAREB a la Pobla de Rialp i Camprodon.
Tot sovint la ciutadania cau en el tòpic del “tots són iguals”, però les persones al capdavant de les institucions no són intercanviables. Si el Govern Plural entre ERC, Sumem i Parets per la República s’hagués mantingut, el projecte del plàtan mai s’hauria posat sobre la taula. Si el PSC o Junts per Catalunya estigués al capdavant de la Generalitat o de la Conselleria de Territori (com ha estat el cas durant 44 dels 47 anys de restauració de la Generalitat), el pla hauria tirat endavant i, en cap cas, s’hauria adquirit per part de la Generalitat per impulsar habitatge protegit. La ciutadania de Parets s’ha beneficiat que al capdavant de les polítiques de territori hi ha gent que no es fa seva les idees zombi del boom immobiliari, sinó que es preocupa per la sostenibilitat i l’accés a l’habitatge.
