Si alguna cosa no comparteixen polítics, empresaris, banquers… el Sistema, i la majoria de la població, és el que predicava Mahatma Gandhi: “Viure senzillament perquè tothom pugui senzillament viure. Hi ha suficient per satisfer les necessitats de tothom però no la cobdícia de ningú”.
Part de la indignació social em sona a una rebequeria per no poder continuar consumint i malbaratant com abans. Quants més diners tenim més consumint i destruim.
El cert és que només estem en pre-crisi, ja que l’autèntica crisi està per arribar i vindrà de la mà de la crisi energètica, de les matèries primeres i del canvi climàtic. Recursos energètics i primeres matèries que estan tocant sostre. El capitalisme globalitzat té els anys comptats. Hem topat amb els límits ecològics, la tecnologia no ens salvarà de res i res no tornarà a ser com abans.
El moviment 15-M de moment no ha mostrat interès ni tenir consciència sobre la necessitat del decreixement voluntari, ordenat, sostenible i social, perquè decrèixer ja ho estem fent però de la mà, paradoxalment, d’un sistema capaitalista que es basa en el creixement econòmic indefinit, o sigui, el camí del colapse, el kaos i la guerra pels recursos.
Els poderosos lluitaran amb totes les seves armes per continuar amb els seus privilegis, no abandonaran voluntàriment, menys encara per empatia, perquè el poder fa que les persones es tornin menys o gens empàtiques envers els altres, i pitjor encara si tenen personalitats psicòpates. El moviments socials com el 15-M s’haurien de plantejar el canvi social sense prendre el poder, no jugar el joc de la representació política i del poder si realment es vol canviar de veritat les coses. No siguem com les mosques que cauen en la xarxa de l’aranya quan aquesta les convida a casa seva i acaben devorades per ella.
Els partits polítics, de tota mena, que es diuen “democràtes”, no saben que és la democràcia interna, són jeràrquics i decideix sempre l’èlit o aparell del partit.
Josep Lluis Pérez
Gallecs
