Contra les pors… raons. Ni Maquiavel, ni el príncep havien contemplat a-questa possibilitat… ser estimat o temut es plantejava ja l’autor al segle XVI en la seva obra “El Príncep”, la seva argumentació era clara: davant de la dificultat de combinar totes dues, Maquiavel optava per la segona: la por i el temor.
El raonament -contextualitzat en l’època, situació política i social de llavors- resulta ara si més no encara aplicable a alguns escenaris actuals: “Quan es tracti de mantenir la unitat i lleialtat del regne -diu- no ha de preocupar ser tractat de cruel, això si, la crueltat sempre s’ha d’acompanyar de prudència”.
“El desitjable -afegeix- és ser estimat i temut, cosa gens fàcil, per aquest motiu el temor no s’oposa a l’amor sinó al menyspreu, però si això no és possible ha d’intentar ser abans temut que estimat”. L’Oriol espanta els fantasmes amb la contundència d’aquest primera idea: Contra les pors…raons, raons fonamentades en el futur i en la feina feta, heretada i col·lectiva que generacions i generacions de catalans i catalanes han somiat i construït.
El coixí d’en Quim és testimoni d’aquests somnis i és el mateix que el del Jordi, que el del propi Oriol, que el d’en Jaume, que el del Germà i del més de milió i mig de ciutadans que l’onze de setembre van plantar cara a les pors, a la poca prudència i al comportament d’un estat que desconeix i menysté la força d’un somni que ha iniciat un camí imparable.
Que segueixin mirant cap al segle XVI que nosaltres volem conquerir el segle XXI. Contra les pors…raons i valentia!constantfracàs dels romans.
David Puentes Jurado | Enginyer
