La crisi, passar maldecaps a l’hora de fer números per arribar a final de mes; les preocupacions pel deute públic, per les retallades, pel triomf popular, per l’increment del cost del transport públic; si les accions en borsa pugen o baixen, si la marca blanca del supermercat de la cantonada és més econòmica que la del supermercat de sota casa. Aquestes són només una petita relació de les preocupacions que des del diumenge a dos quarts d’onze de la nit sembla que hagin desaparegut. No s’ha acabat la recessió econòmica mundial. Tampoc han desaparegut les dretes sense sentit del mapa. De fet, tres dies després, qui parlaria d’aquests temes al metro, a la feina o al bar?
Diumenge a dos quarts d’onze de la nit el Barça marcava el seu primer gol al camp del Real Madrid, dos entrades més a porteria el van seguir i des d’aquell moment el no poder arribar a final de mes va deixar de ser important per uns instants, unes hores o fins i tot, uns dies. Una altra vegada el Futbol Club Barcelona ha presumit del seu “efecte placebo” entre la població. Les alegries que l’equip dóna a la seva afició permeten que els colors, el blau i el grana, tenyeixin la ment i el cor dels culers, fent-los viatjar fins a un estat anímic de glòria i felicitat, sovint allunyat de la realitat del dia a dia.
