La Nit de Sant Joan és, com tothom sap a aquestes alçades de la història, una antiga festa que acostuma a anar relacionada amb el foc. Alguns troben vincles amb les celebracions en que es festeja l’arribada del solstici d’estiu a l’hemisferi nord, el principal rite de la qual consisteix en encendre una foguera. La finalitat és donar més força al sol, que a partir d’aquests dies, anava fent-se més feble a causa que els dies es van fent més curts fins al solstici d’hivern, que per als que vivim a la meitat superior del globus terraqui té lloc entre el 20 i el 23 de desembre.
Els indignats que resisteixen a la plaça de la Porxada de Granollers han anunciat que, per motius de seguretat, aixecaran el campament coincidint amb la revetlla de Sant Joan, tot i que mantindran una infraestructura mínima d’informació per a la població. Deixen l’acampada, però no la lluita, asseguren, ja que mantindran la carpa informativa de les seves reivindicacions durant un temps indefinit. (Quant temps és un temps indefinit?) El desmantellament de la infraestructura no es farà efectiu fins diumenge que ve, dia en que el col·lectiu posarà punt i final a la plantada. Segons un comunicat que han enviat a la premsa, a les 10 del matí s’explicaran els motius de la seva decisió; a les 12 hi haurà una manifestació i a les dues, un dinar popular; la diada conclourà amb una assemblea general a les sis de la tarda.
Les flames de la simbòlica foguera que ha provocat la proliferació d’acampades d’indignats per tot arreu, inclosa la de Granollers, s’extingeixen poc a poc. Però les seves brases es mantenen. Simbòlicament, el foc de Sant Joan té una funció “purificadora” en les persones que el contemplen. Aquesta és precisament la sensació que tindran els veïns de la Porxada, i molt especialment els comerciants, quan el campament s’aixequi diumenge. Les queixes han estat nombroses per la presència continuada de les tendes de campanya. Hi han formes d’expressió que són perjudicials per a la imatge. I que cremen.