Des de fa gairebé dues setmanes l’àrea metropolitana de Barcelona i rodalies està experimentant nivells de contaminació que superen de manera reiterada i molt important els màxims recomanats per l’Organització Mundial de la Salut i per la mateixa UE. Concretament a l’atmosfera s’hi detecten concentracions elevadíssimes de tres compostos molt perillosos per a la salut: diòxid de nitrogen, ozó troposfèric i partícules fines.
De fet, fonts institucionals calculen en unes 4.000 les morts prematures que per aquesta causa es registren, per exemple, cada any a Barcelona.
Davant d’aquesta situació, que hauria de fer disparar totes les alarmes i activar plans de regulació del tràfic i de totes les activitats contaminants, les institucions ciutadanes opten per aconsellar-nos no fumar (sic!) i no sortir gaire al carrer (si no és per admirar les lluminàries nadalenques i les pistes de gel que s’han instal·lat arreu, suposo).
Aquesta passivitat dels governs a l’hora d’afrontar una situació que arreu es consideraria de màxim risc per a la salut pública és un indicador preocupant d’indiferència pel benestar (l’autèntic, no la fal·làcia d’un consum compulsiu) i la seguretat de la ciutadania per part dels malanomenats “responsables” de gestionar la cosa pública d’aquest país.
Per Rolando d’Alessandro
