La crisi obliga a les administracions a reduir el pressupost però també -i molt important- a optimitzar i agilitzar les seves estructures públiques. La ciutadania no entendria que no s’apliquessin mesures dràstiques per evitar duplicitats administratives en un moment en que es retallen els serveis bàsics.
Així doncs, els Consells Comarcals estan al centre de totes les mirades. Especialment, d’aquells Consells on se superposen les atribucions i funcions de la Generalitat, la Diputació corresponent, els ajuntaments i l’Àrea Metropolitana. Estem parlant que a tot Catalunya aquestes (històriques) administracions es mengen 35 milions d’euros anuals que es dediquen majoritàriament a pagar la nòmina dels seus 3.000 funcionaris i els complements i dietes de molts alcaldes i edils.
És evident que cal una reforma de l’estructura supramunicipal que permeti la millora dels serveis, amb una estructura administrativa dimensionada i altament professionalitzada. Un pas inevitable que la crisi accelera. Només un últim apunt: Si ara és tan evident que cal racionalitzar -amb urgència- capes d’administracions, la pregunta es inevitable: perquè no s’ha fet abans?
