El 24 d’octubre de 2019 assumia la presidència del Consorci Besòs Tordera, una etapa que arriba a la seva fi per la meva renúncia com a alcalde de Mollet del Vallès, tot i que continuaré vinculat a l’entitat com a vicepresident. Des d’aleshores han transcorregut dos anys i vuit mesos, un període durant el qual, des del Consorci, hem hagut de fer front a grans reptes.
Al cap de poques setmanes, justament l’11 de desembre, es produïa l’incendi d’una fàbrica de dissolvents a tocar el riu Besòs, a Montornès del Vallès, amb importants afectacions al medi. Aquesta va ser la primera “gran fita” que hauria de gestionar com a president i que, de seguida, va deixar palès el gran equip tècnic i professional que hi havia darrere d’aquest ens, el seu grau de professionalitat i d’implicació. Malauradament, aquesta no seria l’única crisi a la qual ens enfrontaríem… Poques setmanes després vam partir els danys ocasionats pel temporal Glòria i, al març, esclataria la crisi sanitària de la covid-19, que ha marcat gran part del meu mandat i durant la qual, des del Consorci, vam demostrar la gran capacitat de readaptar-nos per garantir en tot moment aquest servei essencial que és la depuració de l’aigua residual.
Tot i les dificultats que ha suposat aquesta pandèmia, des del Consorci hem continuat treballant i dissenyant els rius del futur, sempre intentant millorar els serveis de depuració i els nostres entorns fluvials, i apostant pel treball coordinat amb altres administracions i entitats, buscant complicitats i connexions que ajudin a millorar els resultats. Així, hem elaborat l’ambiciós projecte Viu el Besòs; el BioVO, per a l’obtenció de biometà; hem participat en el projecte Sarsaigua, per al seguiment del virus de la covid-19 a les aigües residuals; hem seguit desenvolupant el pla de camins, i hem inaugurat l’EDAR Montseny i les obres d’ampliació i millora de l’EDAR la Llagosta… Aquestes són només algunes accions… la llista és molt més llarga. I en totes elles, he trobat també sempre el suport i les ganes de tots els membres dels òrgans de govern d’aquest Consorci, especialment de la Comissió Executiva i de la Comissió de Govern.
També ha estat en aquest darrer temps que hem posat en funcionament i hem consolidat la nostra fundació, la Fundació RIVUS, des d’on estem donant una forta embranzida a l’educació i divulgació ambientals, a la recerca i a l’estudi dels nostres entorns fluvials. El passat mes d’octubre la presentàvem en societat en el marc del IV Congrés de l’Aigua a Catalunya i fa només unes setmanes la Fundació RIVUS ocupava un espai propi a la Fira d’Economia Verda i Circular de Granollers, que va atraure centenars de visitants. Veure com aquest projecte és ja una realitat em fa sentir una especial il·lusió, perquè darrere d’aquesta entitat hi ha el somni d’un professional i amic que hi va creure, que va voler crear la fundació “dels amics dels rius”, el meu estimat, el nostre estimat, Sergi Mingote, qui va ser també president del Consorci entre 2011 i 2018. Sens dubte, el 16 de gener de 2021, data en què Mingote perdia la vida durant una expedició al K2, el Consorci, i tots els que hi hem format part, ens vam quedar una mica orfes. La seva pèrdua ha estat irreparable, però si d’alguna manera l’hem pogut homenatjar i recordar és seguint el llegat que ens va deixar. Així ho he intentat fer, i agraeixo enormement a totes les persones i professionals que m’heu acompanyat i heu fet possible que aquesta etapa hagi estat tan fàcil, tot i les dificultats. De tot cor, GRÀCIES.
