La humanitat va evolucionant per camins tenebrosos on no es distingeix el bé del mal per causa del materialisme que ens domina i ens encamina cap a uns horitzons no determinats i desconeguts.No sorgeix dins nostre un amor veritable que ens abrigui i encamini amb amor pau i fraternitat. No donem valor aquest do tan valuós que sorgeix de l’esperit, sinó que ens deixem portar per una ambició que ens
captiva i ens esclavitza, anhelant sempre més del que ens pertoca del nostre esforç i sacrifici. I no s’ha d’ésser així tan interessat per que no ens porta enlloc raonable amb humilitat.
Hem d’ésser menys materia-listes i més humils amb no-saltres mateixos per poder evolucionar amb més dignitat humana i deixar-nos portar per la sensibilitat de l’amor que ens pertoca a tots els humans.
Sinó ho fem així, el futur pot ésser molt terrorífic i desastrós, trobarem en falta el respecte a la vida i l’amor. Un món en el que no hi hagi un caliu amorós entre els homes no pot desenvolupar la pau sinó l’enveja i la violència i l’explotació humana. Sense violència podem aconseguir el veritable amor i la pau per a tothom. Així quan deixem aquest món podrem veure els nostres successors vivint pacíficament i amb amor.
Salvador Pañella
Montmeló
