Tenim una alcaldessa en aquest poble del Vallès amb una facilitat pasmosa per complicar-se la vida tota soleta. La cosa s’ha agreujat des que va haver d’acomiadar al seu assessor personal, renoi les retallades en carn pròpia quin mal fan! Després dels inesperats magres resultats obtinguts en les eleccions municipals del maig passat i ja sense la triple crossa dels regidors ara emigrats a la “República del Sí”, l’alcaldessa ha tingut dificultats per no perdre el Nord, sense que en cap moment ni ella ni els seus preclars col·legues s’hagin volgut adonar que un govern en minoria requereix arribar a acords amb la resta de partits fins a sumar la majoria matemàtica requerida en cada moment. D’aquí van venir els fiascos per aprovar les retribucions dels regidors de govern al ple del cartipàs, la maniàtica fixació en que diferents Juntes de Govern aprovessin acords sense tenir-ne competències legals o les mentideres maneres de voler alterar la periodicitat del plens. Amb aquestes lamentables maneres de fer van dilapidar la possibilitat que la resta de partits anés recolzant, des de fora, la governabilitat del poble en moments d’intensa crisi al trair de manera reiterada, voluntària i acrítica la confiança que tots els altres forces d’una manera o altra els havien intentat oferir.
Amb aquests antecedents s’entén que els hagi estat difícil trobar “núvia” per completar una relació matrimonial de govern de majoria: la núvia més formosa, posseïdora d’una generosa dot quàdruple es feia l’estreta i es va passar mesos desfullant la margarida… al final veient el percal que es gastava el pretendent es va fer l’espantadissa, guardant-se l’aixovar per altre parella que fos menys perillosa i superba. Al fallar “la guapa” no ha quedat més remei que ballar amb la lletja i en pocs dies es podrà consumar l’enllaç, ha estat la crònica d’un maridatge anunciat, tot i que la dot és inferior, per no dir insuficient i caldrà sumar-hi un altre independent amant per formar un trio amatori , no gaire Popular en aquesta catalana terra, però efusiu per allò que no importa el sexe si l’amor és pur. Com si no tingués prou per organitzar el tema conjugal, la política local s’ha procurat uns quants conflictes innecessaris amb abundós “amaniment” mediàtic i aconseguint “fer amics” especialment entre els municipis limítrofs, als quals pretenia cobrar per l’escolarització dels seus nens a escoles cardedeuenques o la més recent de marejar la perdiu amb l’Assemblea d’Indignats fins a prohibir-los l’ús d’un local municipal que els havia concedit, saltant-se acords als que ella s’havia compromès públicament.
Carles Guinart. Regidor ICV-EUiA Cardedeu
