Ens agradi o no, Nadal, avui dia, és sinònim de compres, i comprar és sinònim de desplaçar-se. Veient les notícies de les darreres setmanes, constatem que no hi ha tradició a Barcelona tan arrelada com la Fira de Santa Llúcia, la Fira de Reis i els col·lapses monumentals de trànsit al centre de la ciutat. Aparcaments amb el cartell de complet, panells informatius indicant-nos un trànsit “molt dens” o andanes de metro i Rodalies a rebentar ens demostren any rere any que aquest tradicional drama nadalenc persisteix sense que ningú sembli posar fil a l’agulla.
Amb això hi haurà qui justificarà que, per a les compres nadalenques, no hi ha alternativa al vehicle privat, entestant-se a fer-nos creure que cal fer lloc al màxim nombre de cotxes possible al centre de Barcelona. Sabem des de fa dècades que l’objectiu no ha de ser desplaçar més cotxes, sinó desplaçar més persones. No oblidem que moure un vehicle de més d’una tona i mitja per transportar menys de dues persones per trajecte de mitjana és un disbarat, es miri com es miri. Tot i això, la realitat sempre és tossuda, i certament, per a un petit percentatge de la població el cotxe és indispensable per a les compres de Nadal, sigui per problemes d’accessibilitat o per manca d’alternatives de transport.
Aleshores, com evitem els col·lapses de trànsit tot garantint l’accés al centre a qui no té més remei que fer-ho en cotxe? La resposta és senzilla, però alhora complexa: evitant que qui realment pugui accedir-hi en transport públic, a peu o en bicicleta ho faci en cotxe. Per tant, arribats en aquest punt, caldria plantejar-nos quines mesures han dut a terme les administracions competents, i molt especialment l’Ajuntament de Barcelona, davant aquest problema recurrent.
Sabem des de fa dècades que l’objectiu no ha de ser desplaçar més cotxes, sinó desplaçar més persones
En primer lloc, si bé teòricament hi ha un reforç de les freqüències de metro i de bus els caps de setmana previs a Nadal, aquests no són ni de bon tros els necessaris. És evident que si la gent s’amuntega en andanes i parades, les freqüències del servei no són les desitjades. Tampoc oblidem que Rodalies no modifica en cap cas els seus horaris de caps de setmana per adaptar-los a la demanda del període nadalenc. Un altre element de caràcter més estructural és el perllongament de les andanes de l’estació de Rodalies d’Arc de Triomf o la reforma de l’estació de Rodalies de Plaça Catalunya. Allargar les andanes d’Arc de Triomf augmentaria al voltant d’un 30% la capacitat de la línia R1, permetent la circulació de trens més llargs entre el Maresme i Barcelona, també en període nadalenc. D’altra banda, la reforma de Plaça Catalunya milloraria la distribució de passatgers a l’andana, evitant la constant saturació de l’estació. Si bé les dues obres planen des de fa dècades, només la primera està en marxa, i en el cas de la segona tot just s’està redactant el projecte.
Finalment, també s’ha plantejat a correcuita la possibilitat de tancar el centre de la ciutat als cotxes en cas de saturació. Aquesta mesura, més que evitar el col·lapse, el desplaçaria a les zones perifèriques del centre de Barcelona (principalment l’Eixample) i acabarien pagant justos per pecadors.
La gestió del trànsit i, en resum, de la mobilitat, és complexa. Tanmateix, el problema de saturació a la ciutat durant els caps de setmana previs a Nadal és una realitat ja habitual. Sobta que un problema que fa anys que persisteix no hagi estat abordat de manera seriosa per les administracions competents, en concret per l’Ajuntament. En definitiva, tot i la complexitat, el que no es pot fer és improvisar les polítiques de mobilitat.
Max Zañartu, expert en mobilitat
