Resulta que si no s’aboquen milers de milions als bancs i a les caixes els meus estalvis i els de vostè també, es fondran com la neu de la muntanya quan arriba la primavera.
Dit això, se m’acut pensar en la gent que no té estalvis, que de ben segur són molts més entre els aturats, els immigrants i aquells que no arriben a final de mes o els hi costa.
Ells, però, els nostres governants no s’avergonyeixen d’acabar-los d’ensorrar amb els injustos impostos indirectes i amb tota mena de retallades. Mentrestant, els rics se’n foten de tot això perquè ni els impostos ni les retallades els afecten de cap de les maneres.
Aquesta monstruosa injustícia clama al cel, però no sento cap crit de condemna per part dels que més obligació en tenen: els predicadors de la fe catòlica, que cada dia ens diuen què hem de fer i què és el que no podem fer per salvar-nos i només s’enfronten al Govern per causes gens cristianes.
Amb els indignats i els iaioflautes tenim el deure de treballar fins al final per un món just i acollidor per a tothom.
Pere Crosas
Vilanova
