José Antonio Pilar Director de Línia Vallès
Caminar pel món amb humiltat. Sense la pretensió de voler ensenyar als altres, sinó amb la voluptuosa missió d’aprendre de tothom i de tot. Dels amics i dels enemics, dels indígenes de les selves amazòniques i dels nadius de les ciutats, dels nouvinguts i dels que mai no vindran, dels que van marxar per sempre i dels que es van quedar per mai més, dels veïns més propers i dels que viuen a l’altra banda del planeta, dels illetrats i dels que han de fer front a un munt de lletres cada final de mes. Dels autònoms i dels autòmates, dels presoners i dels butxins, dels escriptors i dels lectors, del dolor i de la dignitat, de la corrupció i dels incorruptibles, dels abusos de les grans companyies i de les companyies que resulten abusives, dels advocats, dels fiscals, dels jutges i de les violacions dels drets humans. De la marginació, de la imaginació, de la nit i del dia, de la llum i de la fuscor, del calor i del fred. També de l’amic Fred, de la deessa Hollythgay i del gat sense nom. Dels dejunis severs i dels àpats pantagruèlics. Dels llàpiços sense punta i dels què tenen una segona, tercera o quarta residència a Punta Cana. Dels triomfs i dels fracasos, dels que venen la seva ànima al Diable i dels que confien el seu cos a les dehesses de l’amor. Dels cavalls de batalla, de les batalles a cavall i del cavall de Troia, immòbil i tant ple de vida per dins. De l’obelisc de la piazza di Sant Pietro, del Codi Da Vinci i de Dan Brown; també de Charly Brown, de Bobby Brown i de tots els Brown del món. De la princesa Leia més que de Leticia, de Luke Skaywalker més que de Juan Carlos, de Han Solo més que de Felipe. D’homes, de dones i viceversa. Aprendre de tot. Dels discursos triomfalistes, dels triomfs sense discurs, de les moralines insípides, del contacte entre llavis, de la pell nua i suau. De la salut i de la malaltia, de la riquesa i de la pobresa. Aprendre. Tots els dies de la nostra vida. Fins que alguna cosa ens allunyi del camí de l’aprenentatge. De tu.
