El ferrocarril té més de 150 anys d’història, i des de la seva aparició fins a l’actualitat ha vist molts canvis en el seu entorn. Si les locomotores fossin les mateixes i haguessin fotografiat els canvis des de les vies, ens mostrarien una història de desenvolupament industrial, urbanístic i d’empobriment de la natura.
Des d’aquell primer trajecte Barcelona-Mataró (1848), es van construir línies ferroviàries que no han perdurat, i les que ho han fet marquen autèntiques artèries d’irrigació territorial, però d’una sociologia molt diferent de la que els va veure com a màquines d’una infernal modernització.
Ara, els trens, si els poders públics que en són responsables ho saben fer, són signe de vertebració; de mobilitat sostenible. M’agraden els països que tenen un orgull especial dipositat en els seus sistemes de transport col·lectiu sobre raïls.
En matèria ferroviària, cada línia serveix a unes poblacions determinades, i podríem escriure una aproximació a la sociologia de cadascun dels trajectes de Rodalies. La nostra idiosincràsia col·lectiva, però, tendeix a fer tirallongues de greuges i es mostra incapaç d’avançar-se als canvis.
Soc usuària habitual de la línia R3, coneguda com la de Vic. A la meva població és la línia del nord, encara que dues de les tres que podem utilitzar (R2, R3 i R8) van cap al nord.
De totes les raons que ens obliguen a esperar-nos a les estacions, les incidències relacionades amb obres de millora són les més suportables, i les que estan vinculades a atropellaments i accidents amb víctimes, les més comprensibles i tristes.
Després de dècades de parlar-ne i parlar-ne, finalment han iniciat els treballs previs per a poder desdoblar l’R3. Estan fent uns treballs d’adequació de les estacions per a poder operar amb doble via i que ja no siguin l’únic lloc on poden creuar-se els combois en direcció contrària.
El tren va ser molt important en el passat, però ha de ser el gran sistema de transport del futur
Ens esperen molts anys d’incidències per aquest desdoblament, especialment de trànsit lent, perquè les obres s’han de fer mantenint actiu el servei.
La història d’aquesta línia fèrria és interessant perquè cal conèixer les explotacions de carbó d’Ogassa i la necessitat de traslladar les extraccions a les indústries barcelonines; l’ambiciós projecte de tren transpirinenc que no va ser i el fet que la construcció de la zona més propera a Barcelona és la més nova, ja que abans, a la població de Granollers, els combois que venien del Ripollès es connectaven amb els de Girona en el traçat que avui designem com a R2.
Tot i ser la més nova, el Vallès que va veure les fileres d’operaris col·locant les travesses de fusta era una plana agrícola que tot just iniciava una tímida industrialització. El traçat discorria pels afores de totes les poblacions. Ara el desdoblament s’ha de fer en unes poblacions denses, que han sobrepassat i engolit la solitària via que busca companyia.
Dona servei a poblacions fonamentalment obreres, com Mollet del Vallès, Canovelles i Montcada i Reixac. L’obra estarà plena de dificultats que cal vèncer i, sobretot, s’ha d’explicar adequadament als usuaris i a la població en general per què els camins de ferro (com les anomenen a França) són grans infraestructures de transport, però complexes d’encabir a la Catalunya densa.
A Mollet del Vallès, si l’obra de desdoblament de l’R3 es fa com ha anunciat recentment el Ministeri de Transports, significarà una transformació formidable i ha de servir per unir barris que des de fa poques dècades disposen de passos per sota de les vies, però que quan es van construir als anys seixanta del segle XX els seus habitants pujaven i baixaven talussos enfangats per arribar als seus humils habitatges.
A la Catalunya metropolitana, les autoritats franquistes, amb connivència amb els especuladors sense consciència, van fer ciutats inhabitables que l’arribada de la democràcia ha intentat pal·liar i regenerar.
És aquesta història la que ens obliga ara, encara que les molèsties durin algunes setmanes més, a fer projectes curosos, de qualitat impecable i amb vocació de perdurabilitat, ja que el tren va ser molt important en el passat, però ha de ser el gran sistema de transport del futur.
