Una de les intervencions socials que pot fer un ajuntament és conèixer la situació de pobresa de la seva població. Per fer això, és necessari fer un estudi a través dels Serveis Socials i altres mecanismes, i posar els recursos necessaris perquè cap persona passi fam ni li falti un sostre.
També es pot coordinar amb altres administracions per informar la ciutadania. Explicar que hi ha programes que poden ajudar a lluitar contra aquesta situació de pobresa extrema, com són la Renda Garantia de Ciutadania (RGC) catalana i l’Ingrés Mínim Vital (IMV) estatal i, imprescindible, facilitar-ne l’accés.
Segons l’Idescat, el 2021 va tancar amb unes gairebé 180.000 persones sense cap mena d’ingrés econòmic a Catalunya, gairebé un 5% més que el 2019, a conseqüència de la pandèmia.
La llei de l’RGC, cinc anys després de la seva aprovació, encara no disposa d’un reglament, una eina imprescindible per poder resoldre la multitud d’incompatibilitats i casuístiques que es donen amb aquesta prestació i garantir la correcta aplicació d’aquest dret, perquè les pitjors dades de pobresa dels últims deu anys fan necessàries més millores.
A més, amb l’entrada en vigor de l’IMV, es va produir una incongruència molt destacada: la RGC és una prestació subsidiària i no compatible amb l’IMV, la qual cosa va significar que les persones perceptores de l’RGC van haver de sol·licitar l’IMV, perquè, segons la llei de l’RGC, tenen l’obligació de demanar qualsevol altra prestació a la qual tinguin dret. En el cas d’haver estat favorable, podia ser compatible o no amb la Prestació Complementària de l’RGC.
L’Ingrés Mínim Vital és una prestació no contributiva que forma part de l’acció protectora de la Seguretat Social. Està dirigida a les llars en una situació de pobresa extrema i manca de recursos econòmics bàsics per cobrir les seves necessitats bàsiques. El seu objectiu és garantir un nivell mínim de renda als qui es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica. S’adreça tant a persones que viuen soles o estan integrades en una unitat de convivència. L’import per a 2022 és de 491,63 euros per a una persona sola i 639,12 euros per a una unitat de convivència formada per un adult i un menor o dos adults.
L’acompanyament dels ajuntaments podria facilitar el procés de demanar ajuts
L’import de l’RGC és de 664 euros per a famílies d’un sol membre i 996 euros per a una unitat familiar de dos membres. Un dels motius per a la denegació d’aquesta prestació és el requisit de no treballar, excepte els sol·licitants monoparentals, famílies nombroses i majors de 55 anys amb feina a temps parcial. Si tens un contracte a jornada parcial, no pots beneficiar-te’n.
Per tant, si et trobes en una situació de vulnerabilitat econòmica i vius a Catalunya, i compleixes un munt de requisits, pots demanar l’IMV i, si te l’aproven, podràs sol·licitar un complement fins a l’import màxim de l’RGC segons la teva situació familiar. Tot en un procés llarg i feixuc, on demanen un munt de papers, on hauràs de demanar cites per telèfon o internet i perdràs temps, diners, suor i llàgrimes, fins a aconseguir tenir una mísera ajuda. Tot aquest patiment que provoca el procés podria atenuar-se si, des dels ajuntaments, s’acompanyés en tot moment; perquè cap de les dues prestacions es tramita des de Serveis Socials, sinó des del SOC, una entitat altament burocratitzada, poc àgil i menys humana.
Una altra mesura que pot fer un ajuntament és aplicar una política fiscal municipal redistributiva, perquè pagui més qui més té.
En aquest sentit, ens trobem amb més d’un milió de persones que viuen en llars amb ingressos inferiors al salari mínim interprofessional, sigui per contractes parcials o discontinus durant l’any. Segons CCOO, un 10,9% de les persones treballadores catalanes estan en situació de l’anomenada “pobresa laboral” tot i tenir feina, però continuen pagant els impostos igual que el que té ingressos superiors, com per exemple l’IBI municipal, per un habitatge de les mateixes característiques.
També proposem ajudes complementàries per ajudar les persones a tenir drets en salut bucodental i òptica. Amb una partida en els pressupostos de l’Ajuntament de Mollet de 200.000 euros es podrien donar ajuts a les persones que ho necessitin, previ informe de Serveis Socials, tenint en compte que ara per ara aquests serveis no són finançats per la Seguretat Social. Recordem que, ara mateix, els sous de l’alcaldessa i l’exalcalde no es paguen des de l’Ajuntament, ja que cobren d’altres administracions, i es podrien dedicar aquests diners a fer possibles aquests ajuts bucodentals i òptics.
Des d’Esquerra Unida i Alternativa de Mollet, treballarem perquè aquestes polítiques de mínims es duguin a terme.
La política pot canviar la realitat on no hi ha justícia social. Fem-ho possible!
