Els independentistes fa molts anys que surten al carrer amb les seves raons. Europa ho deixa com un tema intern del Reino de España i aquest interpreta la llei sota consignes molt obertes.
El problema és que els partits nacionalistes espanyols utilitzen el fet independentista com una profecia d’hecatombe per Espanya, mentre els partits nacionalistes catalans se senten amenaçats per les causes judicials. I aquí ningú no sembla propiciar una millora social per a tots els ibèrics.
En fi, que resulta obvi que tothom va a la seva i que la crisi política no veurà una solució a curt termini. És cert que VOX, PP i Ciutadans estan criminalitzant les manifestacions socials, incloses les independentistes. Davant d’això sols hi ha una revolució social viable per a tots plegats: l’economia.
Els diners són covards, i quan aquests veuen atacada la seva seguretat, els canvis socials sorgeixen. Si la majoria de la ciutadania contracta bancs, llum, telefonia i gas a les empreses grans, aquestes donen suport al Govern del Reino de España. La prova són les portes giratòries entre PSOE-PSC i PP. Sols quan la població prengui consciència de contractar companyies que no donen suport a aquests partits, aleshores poden tenir èxit les millores socials que pregonen Podemos i els independentistes.
Les grans manifestacions són aquelles que fan por a l’economia dels apoltronats.
