“Només demano viure en un lloc on el meu fill d’11 anys pugui portar-hi amics a jugar sense que li faci vergonya”. Aquest és l’únic desig de Natalia Canal, una de les dones que viu en un dels infrahabitatges que hi ha a Llinars del Vallès. Ella i els seus dos fills fan vida en un espai registrat com a local comercial, però hi ha altres famílies que estan als altells i als trasters d’un aparcament, pels quals paguen entre 114 i 450 euros al mes.
A simple vista, l’edifici del carrer Lluís Companys número 12 sembla com qualsevol altre, però quan entres al seu pàrquing la imatge és desoladora. Les places d’aparcament han estat reconvertides en trasters habilitats com a habitatges, sense disposar de l’obligatòria cèdula d’habitabilitat ni d’instal·lacions d’extracció de fums, cosa que suposa un perill d’incendi o explosió a la finca quan s’hi cuina a dins. El bany, construït en un altre traster, és comunitari i tampoc té ventilació, ni il·luminació exterior ni cap previsió d’extracció mecanitzada per a les olors i les humitats.
Jonatan López, un dels inquilins dels altells, recorda que l’Ajuntament no el va deixar empadronar-se perquè legalment té llogat un traster. López reconeix que l’altell va ser la seva única opció perquè “si no tens nòmines, ningú et vol llogar un pis”.
Fa unes setmanes, els seus gossos van fer massa soroll i els veïns van trucar als Mossos, que van constatar que hi havia famílies vivint en aquests trasters. Des de fa uns dies, l’empresa ATJUMA S.L., propietària dels infrahabitatges, ha omplert el pàrquing de cartells, en els quals informa d’un imminent enderrocament dels habitacles i demana als llogaters que treguin les seves coses “al més aviat possible”.
EL PROBLEMA VE DE LLUNY
Segons l’acta del Ple municipal del 25 de setembre de 2014, l’existència d’aquests infrahabitatges està en coneixement de l’Ajuntament des del 2013, quan l’administradora de la finca va presentar una instància per sol·licitar informació sobre aquests habitacles.
La regidora del Moviment Alternatiu de Llinars (MALL), Fidela Frutos, va ser qui aquell dia ho va exposar al Ple, però l’alcalde, Martí Pujol (ERC), li va dir que si no hi havia una denúncia civil, l’Ajuntament no hi podia fer res. Frutos continua determinada a fer tota la pressió política possible, “sempre acompanyant la iniciativa de la PAH de Llinars”, que és qui ha denunciat els fets. Després de visitar el pàrquing recentment, Frutos diu que està “entre sorpresa i indignada”. “No tinc paraules per al que he vist”, afirma la regidora.
El coordinador de Serveis Territorials de l’Ajuntament, Antoni Sánchez, assegura en declaracions a Línia Vallès que des de finals de gener el propietari dels trasters té l’ordre d’enderrocament, però la setmana passada va presentar al·legacions, que segons Sánchez no seran acceptades. “Els trasters no poden seguir allà, perquè s’han fet sense llicència i perquè no es poden legalitzar”, remarca López.
Aquesta publicació s’ha posat en contacte amb el propietari, Tomás Díaz, que confirma que “la gent viu allà”, però que ell “ha llogat els espais com a trasters”. Pel que fa a l’altell, Díaz reconeix que “està habilitat com a habitatge”, però que no es pot legalitzar perquè “no té l’alçada suficient” i assegura que “l’Ajuntament sap tot el que hi ha a l’altell”, perquè li va concedir una llicència d’obres per construir-hi un lavabo.
El primer tinent d’alcalde, Pere Grivé, explica que en els darrers dies els serveis socials estan ajudant a trobar un pis a les persones que viuen als trasters i afirma que, “malgrat que Llinars no té lloguer social, estem preocupats i farem el que puguem”. Per als casos de l’altell i el local comercial, Grivé diu que els estudiaran un per un.
ACCIONS DE LA PAH
Dimecres, la PAH de Llinars, que amb l’ajuda de la PAH de Granollers està portant el cas, va presentar una denúncia de la situació a l’Ajuntament i al Consell de l’Habitatge. El seu portaveu, Antoni Garcia, afirma que ja han demanat una reunió amb l’alcalde, però encara no els ha rebut, i remarca que el seu objectiu és “aconseguir que hi hagi pisos de lloguer social per a les famílies més necessitades del municipi”.
