Popularment, aquest terreny es coneix com ‘el plàtan’ per la seva forma. Foto: Cadastre
Era l’any 2007 quan l’Ajuntament de Parets aprovava definitivament el Pla General d’Ordenació en l’Àmbit del Sector PE-5. Un projecte que preveia construir 117 habitatges -11 d’ells de protecció oficial- a l’espai que queda entre l’avinguda Lluís Companys, el carrer Barcelona i l’Escorxador. Un terreny conegut popularment com ‘el plàtan’. Però amb la crisi, el pla va quedar paralitzat fins ara, quan una promotora ha mostrat interès per tirar endavant el projecte amb algunes modificacions.
Segons explicava la regidora d’Urbanisme, Rosa Martí, al ple de dijous, la nova proposta contempla “reduir la superfície construïda de 12.800 metres quadrats a 6.700, fent servir la meitat per a ús comercial i l’altra meitat per a ús residencial amb 40 habitatges -tots ells de protecció oficial-, crear 99 places d’aparcament lliure i construir una rotonda a la zona de l’Escorxador que millorarà la mobilitat i la connexió entre el casc antic i l’eixample”. Canvis que el ple va valorar detalladament.
Neguit pel comerç local
Una de les modificacions que més polèmica va generar va ser la d’incloure una part comercial de 3.200 metres quadrats. “Acabarà amb el comerç de proximitat”, deia el portaveu d’Ara Parets ERC, Jordi Seguer. Una apreciació amb què coincidia Manuel Losada, de Ciutadans, que posava d’exemple el cas del sector Iveco. “El centre comercial ha acabat amb el comerç de l’avinguda Catalunya i del casc antic”, comentava.
Tot i això, Martí defensava que “no està demostrat que una superfície comercial mitjana com la que hi haurà perjudiqui el comerç local, ja que moltes vegades l’ha reactivat”. Per això, Francesc de la Torre, del PSC, deia que serà una “bona oportunitat” i Casandra García, de Sumem Esquerres, que “atraurà gent al casc antic”.
Un jaciment arqueològic
D’altra banda, Martí explicava que, tot i que “hem sentit persones que diuen que volen preservar els camps, volem deixar clar que amb aquesta modificació no hi ha cap nova qualificació de sòl, ja que ‘el plàtan’ és urbanitzable encara que actualment s’hi cultivi”.
Però la portaveu de Parets per la República, Neus Jordà, posava sobre la taula que “els terrenys en qüestió estan catalogats com a jaciment arqueològic i la seva preservació està per sobre del pla urbanístic”. I és que entre el 2003 i el 2006 s’hi van trobar restes òssies. Un fet que, per a Martí, “no és un impediment”, deia.
Resposta veïnal
Amb tot, la modificació va tirar endavant, amb els vots a favor de PSC i Sumem Esquerres. Però, en resposta al projecte, naixia l’organització veïnal Resistència Rural Paretana, que el mateix dijous es concentrava a la plaça de la Vila i dins del mateix ple per aturar el pla urbanístic.
“Aquest canvi suposa un atemptat al comerç local, que ja està desapareixent, i a la mobilitat sostenible, a la nostra qualitat de vida i als espais verds”, lamenten des de la plataforma. Per això, asseguren que lluitaran perquè ‘al plàtan’ no es posi “ni un pam de ciment”.
