Classe de la Universitat Popular a les instal·lacions de Roca Umbert. Foto: UPG
“Una classe on la gent hi va perquè vol. Sense exàmens ni notes perquè, és tal l’interès dels alumnes, que no cal”. Així és la Universitat Popular Granollers (UPG), segons el seu president, Mariano Fernández. Un espai obert a totes aquelles persones amb inquietud per formar-se, aprendre i no deixar de culturitzar-se.
Aquesta entitat va néixer l’any 2014 amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’educació a persones de qualsevol estatus socioeconòmic i de qualsevol nivell de formació. Un projecte que es va començar a gestar el 2003, amb uns primers cursos de filosofia que, “davant les demandes i les necessitats de convertir-ho en una cosa més gran, van esdevenir en l’UPG”, explica Fernández.
Però ara ja està a punt de començar el seu vuitè curs. Una nova etapa en què la Universitat Popular ofereix un nou ventall de matèries als seus alumnes, amb una trentena de cursos que passen per la literatura, l’art, la música o la filosofia. Assignatures que donen cabuda a “la demanda permanent que hi ha de temes relacionats amb el pensament humanístic, sigui per ampliar coneixements o per adquirir-ne de nous”, afegeix el president.
Com funciona l’UPG?
La Universitat Popular funciona com una associació sense ànim de lucre, amb la filosofia de desvincular l’aprenentatge del benefici econòmic. Però els professors i el material que utilitzen no cauen del cel. És per això que els seus alumnes paguen entre 20 i 30 euros per matèria. Un preu que Fernández considera simbòlic tenint en compte que aquests diners no suposen cap ingrés per l’UPG, que treballa de forma desinteressada i en espais cedits per l’Ajuntament.
“Una aula on t’escolten”
Contràriament a un professor d’escola, institut o universitat, a l’UPG el professorat va a divertir-se, no a fer diners. I és que el que cobren “també és simbòlic”, diu Fernández.
Precisament, la Vanesa Jiménez, historiadora de l’art i professora de l’UPG, va començar a donar classes perquè era una de les seves inquietuds. “No em va passar pel cap preguntar si cobraria o no. Ho vaig començar a fer perquè em venia de gust i ara estic encantada”, explica Jiménez. “Tot i que has de dedicar-li temps i combinar-ho amb la vida familiar i la feina, és molt gratificant el simple fet d’estar en una aula on la gent t’escolta de veritat. Entrar a l’UPG ha estat un regal per a mi”, afegeix.
“Mantenir la ment activa”
Amb aquesta darrera afirmació també coincideix la Maria Pilar Gracia, una de les alumnes que no es perd ni un curs de l’UPG. “Em vaig apuntar quan va començar i des de llavors no he parat”, explica la jubilada.
Tot i que el perfil de l’alumnat és molt diferent del d’una universitat convencional perquè, segons Fernández, “majoritàriament venen persones que superen els 50 anys”, l’aprenentatge és igual d’efectiu. I és que, “a banda de formar-te, venir a l’UPG és una manera de relacionar-te amb gent amb qui compartir inquietuds i reflexions i, el més important, de mantenir la ment activa”, conclou Gracia.
