Extreballadors de l’hospital participants en la tertúlia. Foto: Línia Vallès
Era el juliol del 1923 quan s’inaugurava l’edifici històric de l’Hospital General de Granollers, després que les instal·lacions sanitàries de l’antic convent de Caputxins quedessin petites. En aquell moment, Granollers tenia uns 10.000 habitants i el centre una capacitat per a 80 llits. Davant del progressiu creixement de la ciutat, però, l’hospital també va haver de créixer i, en definitiva anar-se adaptant a les necessitats de la seva població al llarg del temps.
Tot això ho recordaven alguns dels extreballadors que han format part dels 100 anys d’història de l’hospital, en una tertúlia organitzada per l’Arxiu dilluns que servia per tancar els actes del centenari, que han durat un any. Els sis participants, tots ells d’àrees diverses del centre, recordaven com l’hospital va començar a destacar a partir dels anys 70, moment des del qual ha estat pioner en diferents aspectes i tot un referent, tant en l’àmbit català com estatal.
L’estructuració del centre
“Quan l’hospital va començar a funcionar, ho va fer sense un gerent al capdavant i, per tant, sense una estructura clara”, explicava Fina Hernández, membre de la comunitat vedruna i directora de l’Escola d’Infermeria durant més de 30 anys. “De fet, no es van assentar les coses fins que va entrar el primer gerent, el senyor Ubach”, afegia. Amb tot, el gran canvi va produir-se amb l’entrada d’Agustí Trullà, gerent del centre del 1976 al 1987.
“Abans que jo arribés, l’hospital funcionava amb metges de la Seguretat Social, no hi havia una plantilla ni un criteri organitzatiu”, assegurava Trullà durant la tertúlia. “Amb la meva entrada, vam fer creixement de llits, vam formar infermeres, vam fer planificacions perquè l’hospital tingués una estructura que cobrís totes les necessitats, vam contractar metges, vam ampliar les instal·lacions i l’any 1982 el centre ja tenia una potència impressionant i gent jove molt ben formada”, explicava. En aquest sentit, Trullà assegurava que, després de tot aquest procés, l’Hospital de Granollers va configurar-se com “el primer jerarquitzat amb una estructura sanitària adequada de Catalunya i d’Espanya”.
Centre primerenc
A partir d’aquí, el centre va començar a destacar en diversos aspectes, fins a l’actualitat. Segons recordava el pediatre Artur Puig, primer metge contractat pel gerent Ubach, a Granollers es va crear “el primer servei de pediatria i la primera UCI neonatal de la xarxa hospitalària comarcal de Catalunya”. “En l’àmbit de la pediatria, també vam fer publicacions científiques reconegudes a nivell mundial i vam rebre premis”, assegurava Puig.
D’altra banda, l’excap d’àrea d’infermeria Maria Molins explicava que el de Granollers va ser el “primer hospital de Catalunya i Espanya amb direcció d’infermeria pròpia”. “La quantitat més important de personal eren les infermeres i no podia ser que no tinguessin veu ni autoritat”, apuntava Trullà.
En la mateixa línia, les administratives Teresa Subirats i Consol Fusté recordaven que el centre també destaca per haver creat “el primer servei de geriatria de tota Espanya, que, a més, també va formar geriatres”.
Tot plegat, entre altres fites, va fer avançar l’hospital i el va situar com un referent sanitari, etiqueta que encara avui dia conserva, un segle després d’obrir les portes. “És important parlar de tots aquests canvis, perquè, sense ells, l’hospital no seria el gran equipament que és avui”, concloïa Trullà.
