Francesc Torné (CpF)
Estava disposat a fer qualsevol cosa per recuperar l’alcaldia de les Franqueses, fins i tot compartir-la. Durant el període de negociacions entre les diferents formacions polítiques van aconseguir representació a les passades eleccions municipals, l’exconvergent Francesc Torné va cremar tots els seus cartutxos per intentar formar un govern majoritari que el permetés tornar a ocupar la cadira que el 2008 li va prendre Esteve Ribalta (PSC) en companyia d’altres (ERC i PP). Fins i tot va estar a punt de signar un pacte amb aquest, però la manca del suport suficient per part dels partits minoritaris ho va impedir: entre ambdós sumaven set regidors, dos menys dels necessaris per conformar una majoria estable. El document del pacte, al que ha tingut accés Línia Vallès, demostra que Torné no descartava cap possibilitat: ni alternar la cadira amb el socialista.
EL REPARTIMENT
El document, titulat “Estructura del pacte per la governabilitat de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès 2011-2015”, consta de sis fulls i en tots ells apareix, en el marge superior esquerre, el logotip de Convergència per les Franqueses (CpF), el partit creat per Torné i altres dissidents de CiU poc abans de les eleccions del 22 de maig. El text té moltes similituds amb l’acord signat finalment per CiU, PSC, UPLF, ERC i PP, si no en l’enunciat sí en el missatge de fons: unitat.
Després de fer un balanç de la situació política creada a partir del resultat electoral, qualificant de “molt complexa” la configuració d’un govern estable que permeti a l’Ajuntament “sortir de la crisi institucional en què es troba” i poder “fer front als reptes pendents”, el document estableix les condicions que haurien “d’encaixar els diferents partits” i “compartir els òrgans de govern” amb l’objectiu “d’afrontar les principals qüestions que estan pendents des de fa temps i que és necessari resoldre i portar a terme per oferir el millor benestar possible a la ciutadania”.
En l’apartat de distribució de responsabilitats, el document especifica que l’alcaldia vindria donada per l’aportació dels diferents grups adherits al pacte. En aquest sentit, plantejava dues opcions. La primera, que el càrrec fos ocupat pels diferents candidats en una proporció de temps “de menor a major segons el resultat electoral” i la segona, que l’ostentessin els líders dels dos partits més votats: CpF, 22 mesos, i PSC, 26. El text també feia referència a la participació en els òrgans de govern, que especificava que seria proporcional.
LLIGAT I BEN LLIGAT
L’esperit de l’acord era, segons posa de manifest el document, “fer confluir les voluntats i els eixos programàtics” de les formacions polítiques sotasignants amb un objectiu: compromís i lleialtat a un projecte comú. En aquest sentit, el pacte pretenia deixar lligat i ben lligat el pacte de govern, en previsió de possibles desercions i crítiques internes. El redactat especifica que “els grups municipals signants assumeixen el compromís d’adoptar una posició comuna en els assumptes i les decisions que s’hagin acordat, de manera que s’autovinculen amb lleialtat pel que fa al respecte de les accions de les altres polítiques municipals”. En un altre paràgraf diu: “La corresponsabilitat en l’orientació política global del municipi comportarà compartir institucionalment els èxits i les dificultats de la gestió en allò que derivi de decisions col·legiades”. I en relació al tractament de conflictes: “És important que els problemes que sorgeixin no afectin a la credibilitat del govern”.
Segons es detalla en el darrer punt del document, titulat “Disposició final”, la signatura de l’acord obligaria a les parts al seu compliment fins a la data de la seva extinció, al final de la legislatura. També les vincularia, “més enllà dels sotasignants”, als grups polítics als quals repesenten. La proposta reservava un espai final per incorporar fins a sis signatures. Aquest va quedar en blanc: ningú el va voler rubricar.
