Abraçades, rialles, corredisses i algun badall és el que es va veure dilluns passat a gairebé tots els centres educatius de Catalunya. S’estava produint la tornada a l’escola i es feia amb rècord de dades. Més d’un milió i mig d’alumnes, 12.000 més que al curs 2013-2014, i 815 professors més a l’escola pública que l’any passat, però 2.300 menys que al curs 2011-2012.
També han augmentat els centres amb mòduls prefabricats (n’hi ha 1.026), malgrat el tancament de sis col·legis públics per falta d’alumnes. Això ha elevat el malestar dels docents, que denuncien que no s’ha restituït encara la situació prèvia a les retallades.
L’anècdota la van protagonitzar les desenes d’escolars i pares que han anat a classe amb samarretes grogues i el lema SOS Educació estampat al pit.
PRIMER ANY DE LLEI WERT
Enguany és el primer que s’aplicarà la LOMCE, més coneguda com a llei Wert, però només afectarà els estudiants de primer, tercer i cinquè de primària, que, tot i així, incorporen poques novetats en el temari. La més significativa és la nova assignatura de Valors Socials i Cívics, com a alternativa a la Religió, i que la Generalitat ha aprofitat perquè els alumnes adquireixin “uns conceptes bàsics de cultura humanística, de coneixements ètics i filosòfics i d’implicació social”. La matèria de Coneixement del Medi se seguirà impartint de forma conjunta, encara que a final de curs els escolars tindran dues notes diferenciades, una de Ciències Naturals i una altra de Ciències Socials, com dicta la LOMCE.
De moment no es notarà l’impacte de la nova llei en el model d’immersió lingüística, ja que segons ha informat el Departament d’Ensenyament només 38 famílies han demanat l’educació bilingüe per als seus fills. Si reuneixen els requisits, rebran una atenció individualitzada. Els que volen el castellà com a llengua vehicular s’hauran de dirigir al Ministeri d’Educació.
Granollers reclama els diners per a les escoles bressol
Granollers ha iniciat el curs reclamant al govern català el pagament dels més de 300.000 euros de les ajudes pactades per al sosteniment de les escoles bressol municipals del curs 2011-2012.
El govern municipal ha signat un acord a través del qual estableix un termini màxim de tres mesos perquè la Generalitat de Catalunya pagui el deute o arribi a un pacte amb l’Ajuntament. En el cas que això no succeeixi, no descarten la possibilitat de presentar un recurs contenciós administratiu contra el govern català.
La regidora d’Educació, Pietat Sanjuán, recorda que es tracta d’uns diners que “la Generalitat té reconeguts com a deute” i lamenta que s’hagin retallat els ajuts a les escoles bressol municipals. Enguany encara no hi ha cap via de finançament tancada més enllà de la que han establert els ajuntaments. “És un servei imprescindible, perquè permet que els pares puguin treballar, però ara no rep cap ajut”, assegura Sanjuán.
