Dispositiu contra els manters. Foto: Ajuntament
El mercat dels diumenges de Canovelles és l’espai per excel·lència dels manters de la comarca, en ser un dels més grans de Catalunya. “Entre el parc de la Quitxalla i el passeig de la Ribera es poden concentrar més de vint i inclús de trenta manters”, explica a Línia Vallès Antonio Tejedor, veí d’aquesta zona. Gorres de marca, ulleres de sol, samarretes de futbol, bosses de mà o sabates esportives són algunes de les coses que venen dins del recinte del mercat, a preus assequibles. “Molta gent els compra coses perquè les falsificacions estan molt ben fetes i a més són molt barates”, assegura Tejedor. Però fa temps que des de l’Ajuntament volen acabar amb el ‘top manta’.
“Aquesta pràctica té efectes negatius sobre l’economia, així com sobre la salut i seguretat de les persones”, detallen des del consistori. I és que, tal com expliquen, comprar als manters suposa fomentar “una activitat il·legal, que vulnera els drets dels treballadors i que afavoreix les màfies que controlen aquests negocis”.
En aquest sentit, fa uns mesos l’Ajuntament va posar en marxa una campanya de sensibilització envers els compradors, en la qual informava que comprar al ‘top manta’ és una acció sancionable amb fins a 2.000 euros de multa. Però segons l’alcalde, Emilio Cordero, “aquest problema té una dimensió social i econòmica que supera les competències municipals”. Per això, pràcticament cada diumenge es fan actuacions policials conjuntes amb els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i la Policia Local, per evitar aquest fenomen.
“Aquestes actuacions estan frenant la presència de manters”, asseguren des de l’Ajuntament. Un fet que els paradistes valoren positivament, ja que, segons Simón Montero, paradista de Canovelles i membre de l’Associació de Marxants de Catalunya, el ‘top manta’ els fa mal. “Sabem que són gent que ven per necessitat, però no paguen els impostos que sí que paguem els paradistes i, a més, ens treuen clients”, conclou Montero.
Mentrestant, des del Sindicat de Manters recorden que aquesta situació és fruit de les dificultats laborals amb què es troben. “La llei d’estrangeria ens condemna a haver de buscar-nos la vida durant anys, a l’espera d’un permís de treball i residència”, denuncien.
