Se senten oblidats per part de la Generalitat?
Sí.
…
Un sí és suficientment contundent.
Expliqui’s…
La inversió més important que s’ha fet a Mollet correspon a l’Institut de Seguretat de Catalunya. Aquesta és una instal·lació que està a la ciutat, però que és competència directa de la Generalitat. Per tant, això no té un efecte sobre la ciutat, no hi ha inversió sobre el municipi. Però el que més ens cou és el deute que tenen amb el nostre ajuntament i amb molts altres.
Creu que el cobraran?
No.
També és suficientment contundent?
Per descomptat. La vicepresidenta de la Generalitat s’ha compromès dues vegades a pagar el deute als ajuntaments i en totes dues no ha complert. A més, quin deute es comprometen a pagar? El deute que nosaltres reconeixem als nostres comptes o el deute que ells amaguen en els pressupostos de la Generalitat?
Digui-ho vostè…
Si el deute que diu la Generalitat que té amb la ciutat de Mollet és d’un milió d’euros i jo dic que és de 7 milions d’euros, on està la diferencia? Ells no tenen contemplades algunes partides que s’havien compromès a pagar. Jo reconec que l’Estat també té ofegada la Generalitat, però cadascú ha d’assumir els seus compromisos i les seves responsabilitats.
Una de les responsabilitats com a alcalde és evitar desnonaments?
Sí, i per això hem arribat a l’acord que hem arribat amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
Serà efectiu?
Ja és efectiu, i abans de la signatura ja ho era. Quan va començar aquest drama social nosaltres ja vam aturar desnonaments a través d’intermediació amb els jutjats i amb les entitats financeres. I això ho fem perquè creiem que és un dret absolutament inalienable.
Com el dret a treballar, molt amenaçat per l’atur…
Nosaltres ja hem reduït la xifra dels 6.000 aturats. Però no és tant preocupant aquesta xifra com la de les 2.000 o 2.500 persones que no tenen cap prestació, que tenen càrregues familiars i que no tenen un futur immediat de trobar feina. Aquesta és la nostra principal preocupació. Durant aquests anys hem mantingut plans d’ocupació municipals i en els pressupostos ha crescut la partida de promoció econòmica i la de serveis socials. I ho hem fet per absoluta convicció, perquè és un compromís que tenim amb els nostres ciutadans.
Amb la reforma local espanyola tot això està amenaçat.
Sí, perquè la visió que té el govern espanyol és una visió pura i exclusivament economicista on l’únic que compta és el balanç econòmic. Si algú es queda pel camí, els és exactament igual. La reforma no afectarà els ajuntaments, afectarà els ciutadans, que són els que reben aquests serveis públics.
Un que ha entrat en funcionament fa poc és el nou hospital sociosanitari…
Reobrir l’antic hospital al món sociosanitari és imprescindible per a Mollet i per a la comarca. L’Ajuntament i la fundació sanitària hem treballat de valent perquè això fos possible, cosa que fan pocs consistoris, ja que salut no és competència nostra. De fet, m’atreviria a dir que en aquests últims anys, i probablement en els pròxims, hem estat i serem l’única ciutat de Catalunya on s’obre un nou servei de salut públic, i això és gràcies a l’esforç que hem fet els molletans.
Parlant d’esforços, creu que s’ha gestionat bé el conflicte amb la comunitat Al Huda?
Sí. S’ha gestionat bé i en contra tant dels que volien que a les 24 hores hi enviéssim la policia per fer un desallotjament, com d’aquells que diuen que hem de modificar totes les nostres normes que hem anat construint durant tots aquests anys de democràcia.
Quina és la situació actualment?
Per ara estem negociant com es pot obrir un centre religiós de culte a la ciutat sobre la premissa d’un pla general i unes normes urbanístiques, que no tenen res a veure amb temes religiosos.
Al Huda diu que l’Ajuntament vol enviar-los fora de la ciutat, al polígon, i denuncia que com a ciutadans tenen el dret a fer les seves pregàries a la ciutat.
Això és el que han estat fent en els últims 15 anys en el seu local del carrer Sant Ramon.
Diuen que se’ls ha quedat petit…
Aquest és un inconvenient que té tothom. Quan es vol créixer, potser no es pot fer on tu vols. I pel que fa al polígon, hi ha una altra comunitat que és allà i no té cap problema.
Les negociacions avancen per bon camí?
Avancen. Vull pensar que hi ha voluntat per les dues parts d’arribar a la solució del conflicte, des d’aquesta òptica del diàleg que és la que sempre hem defensat.
Parlant amb ells dóna la sensació que la seva és una posició força inamovible.
Crec que no s’havia d’haver arribat mai a aquesta situació. Abans de fer la compra d’aquest local sabien perfectament que no podien fer l’ús que en volien fer. La meva pregunta és, per què el van comprar?
Nosaltres li responem: perquè diuen que no ho sabien.
No, no poden al·legar desconeixement. Però bé, tornaríem a entrar en aquesta dinàmica de què va dir un o l’altre…
El missatge d’uns i d’altres és totalment contradictori…
És igual. Que la ciutadania opini. Nosaltres sempre hem intentat gestionar-ho des del diàleg. Creiem que estem en una taula de diàleg i la nostra voluntat és arribar a un acord.
Parlem d’un altre tema problemàtic: les informacions d’El Periódico on Mollet figurava com el municipi que més diners destina als partits polítics.
Aquestes informacions van ser ràpidament desmentides en una roda de premsa per part de tots els grups municipals.
Vol afegir alguna cosa més al respecte?
No. El problema és que de vegades es comparen coses diferents. Jo crec que a Mollet, començant pel salari de l’alcalde i acabant pels diners que reben els grups municipals, ens castiga la transparència.
Creu que aquest argument se’l creuen els ciutadans?
Els hi costa, perquè en la situació de crisi aquestes informacions fan mal. Estem bombardejats per alguns mitjans de comunicació que no segueixen el codi deontològic del periodisme i, per tant, no diuen les coses amb la veracitat que s’han de dir.
No tot deu ser culpa dels mitjans de comunicació…
No, és clar. El vostre diari, per exemple, amb aquest afer dels salaris va fer una comparativa salarial respecte a la població. Això és una dada absolutament objectiva que qualsevol pot calcular, però ningú altre ho va fer. I en aquesta dada absolutament objectiva jo sóc un dels alcaldes que menys cobra de la comarca.
Però també és l’alcalde que va augmentar-se el sou el 2011, en plena crisi…
Aquesta decisió no es va entendre gens ni mica, perquè hi va haver tota una manipulació manifesta de l’afer. A hores d’ara la pèrdua de valor del salari de l’alcalde és de més d’un 20% i aquest és inferior al de l’any 2007. A més, ningú va fer ressò del fet que els portaveus abans no tenien un salari assignat i ara el tenen. És curiós, perquè això només afecta l’oposició, no el govern. És certament curiós. Ho deixo aquí.
Té la sensació que Mollet només apareix als grans mitjans per temes polèmics?
Sí, i tant!
Per què?
No ho sé. Recordeu allò que us deia abans d’alguns mitjans de comunicació? Per què no diuen que Mollet és la ciutat pionera a tota la comarca en serveis públics? Per què no diuen que és la primera ciutat que arriba a un acord amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca? O que dediquem més de 2 milions en ajuts socials?
…
Quan es treballa cada dia com ho fem des del govern, i jo mateix com a alcalde, un ha d’acabar el dia amb la sensació d’haver fet tot el que estava a les seves mans per resoldre els problemes que ens trobem al carrer dia rere dia. I, sincerament, tinc la sensació que estic fent tot el que està a les meves mans i fins i tot una mica més per aconseguir-ho.
Tornarà a ser candidat a les eleccions de 2015?
Això es decidirà quan els timings del propi partit ho determinin. En tot cas, crec que tinc el suport del meu partit per tota la tasca que he fet com a alcalde i com a regidor. I ara, més que mai, les ciutats necessiten lideratges.
Ahir es va fer pública la data i la pregunta de la consulta sobiranista. Com ho valora?
Negativament, perquè trenca el diàleg amb l’estat. És una puntada de peu a la negociació, una imposició.
Ahir es va fer pública la data i la pregunta de la consulta sobiranista. Com ho valora?
Negativament, perquè trenca el diàleg amb l’estat. És una puntada de peu a la negociació, una imposició.
Creu que s’acabarà celebrant la consulta?
No ho sé. Per ser possible ha de ser acordada i aprovada per l’estat espanyol, i Rajoy ja ha dit que no l’autoritzarà. Però no em preocupa tant si s’acabarà fent o no, sinó la trencadissa que pot provocar.
Hi ha risc de fractura social?
No és que jo ho cregui, és que xerrant amb els veïns es veu clarament. Comença a haver-hi recel.
Fatiga també?
Sí, perquè fa molt temps que parlem d’això. Fixeu-vos: estem en un discurs d’emocions i de sentiments, però no racional.
El simposi Espanya contra Catalunya el contradiu.
Jo parlo de futur. Em pregunto com pagaran les pensions, què passarà amb la Unió Europea. Les emocions són molt fortes, però si ens basem només en això, la frustració pot ser molt gran. Què els diran als ciutadans si l’endemà no passa res, si no tenen feina, si no tenen beques?
Això no és un discurs de la por?
No, és un discurs de la responsabilitat i del rigor. Jo crec que el ciutadà, perquè lliurement voti, ha de saber quines conseqüències, avantatges i inconvenients tindrà el seu vot. No pot anar a una votació enganyat.
A on ens porta el procés sobiranista?
No ho sé i ningú m’ho explica, només em diuen que serem millors i farem coses fantàstiques. Però la realitat és que aquest camí, confirmat amb l’anunci d’ahir de la consulta, és un carreró sense sortida. I dir-ho no és fer el discurs de la por. És fer el discurs de la rigorositat.
I del diàleg, diuen. Però l’estat no vol dialogar…
Crec que fem una confusió de la terminologia que considero bàsica. Jo no vull parlar del govern de l’estat, jo vull parlar del Partit Popular que governa l’estat. Aquest és un matís molt important.
Vostè va fer-se seva l’última resolució nacional del PSC, entesa des d’altres partits com un distanciament respecte al dret a decidir…
No.
No hi ha distanciament?
No és un distanciament. Nosaltres sempre hem dit el mateix. Estem d’acord que els ciutadans de Mollet i de Catalunya decideixin. Però jo crec que és una frustració absoluta posar-nos a decidir alguna cosa que no està acordada, no respecte als resultats sinó respecte al procés.
L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va sortir “preocupat” del consell nacional, i la seva companya molletana, Montserrat Tura, deia que estava “trista”. Com està Josep Monràs?
Jo crec que va ser un consell nacional amb molt contingut polític. Democràticament es va aprovar una resolució, i quan un està en un partit polític ho ha d’acceptar, perquè ho diu el consell nacional del partit. Un pot estar més trist o més alegre, però el que no pot fer mai és posar bastons a les rodes. Reflexions i discussions les que facin falta, però unitat també.
El primer secretari, Pere Navarro, va sumar-se a les declaracions d’Antonio Balmón dient que sobra gent al PSC…
No sobra ningú al PSC. De fet, crec que hem d’intentar aglutinar més gent entorn del partit. Qui no està a gust en un lloc té el dret legítim de canviar i apropar-se a altres formacions. Això passa als partits i s’ha de veure-ho des de l’òptica de la normalitat. Ara bé, quan hi ha una resolució del partit que s’ha aprovat amb el 86% dels vots, això denota una posició comuna.
Expliqui-la.
Volem referèndum i volem que aquest sigui legal, perquè si no és legal crearà una gran frustració als catalans.
Legal a Barcelona o a Madrid?
Legal a Catalunya.
És un pas…
Un pas en quina direcció? En la que alguns volen o en la meva?
Digui-ho vostè…
Jo el que vull és respecte per la meva posició. Sembla que aquells que no tenim la posició dominant dels mitjans de comunicació i d’alguns partits polítics som unes espècies estranyes. Deixi’m tenir la meva opinió. I la meva opinió és que aquest país amb la independència seria molt més pobre del que és ara. El meu model és una república federal.
Pel mateix preu estat federal i república. Això és inviable…
I la independència no? Cadascú ha de seguir somiant el que vulgui. El meu model de futur és una república federal. A mi no em molesta el rei, però no pot ser el cap de l’estat, perquè el cap de l’estat el vull escollir jo.
No el molesta?
Home sí, en algunes coses sí. No pot ser el meu cap d’estat ni ell, ni el seu fill ni la parentela. I menys quan surten totes les vergonyes que han sortit. Allò de la cacera és una anècdota. Darrere hi ha moltes altres coses més gruixudes.
Els preocupa el transvasament de vots del PSC cap a Ciutadans?
No, perquè no és tant gran. El nostre principal problema és l’abstenció. És enviar un missatge clar i contundent als ciutadans.
Han trigat a fer-ho…
Sí.
Per què?
No ho sé dir.
Ha parlat últimament amb Montserrat Tura?
No.
Què li diu Josep Monràs a Montserrat Tura?
No li dic res d’aquest procés. Ella té una visió de les coses que en certs aspectes jo no comparteixo. És legítim que les tingui. La respecto des de la discrepància, perquè la discrepància no és dolenta.
Ella diu que no reconeix aquest PSC…
Doncs ha de prendre decisions. És normal, no és excepcional.
L’està convidant a marxar?
No. Fa temps que ja no hi participa i va deixar el consell nacional. S’ha implicat en activitats de la ciutat com ara donar entrevistes al butlletí d’ERC, assistir a alguns actes del Junqueras…
Creu que acabarà a Esquerra?
No ho sé. I si hi acaba, té el dret a fer-ho. No és qüestionable.
